Alguns idiomes d'aquest lloc poden ser traduïts automàticament i poden contenir errors. Ajudeu-nos a millorar-lo Llegeix l'original en anglès
Llums de la ciutat i la Lluna sobre el costat nocturn de la Terra, vista des de l'Estació Espacial Internacional.
Iniciativa Vermella

Contaminació visual

Protegim el que sentim i respirem, el que veiem cada dia forma el nostre estat d'ànim, el nostre sentit de seguretat i l'orgull que sentim per un lloc.

NASA

La contaminació visual és el dany i l’enrenou que degrada els llocs on vivim: vandalisme en murs, trens i monuments, infraestructura pesada a través de paisatges i carrers, i negligència que ningú repara. Rarament arriba als titulars perquè no enverina directament a ningú. Però costa molts diners al públic, canvia la sensació de seguretat que tenen les persones i els llocs que més estimen, com els centres històrics, parcs, costes i valls tranquil·les, són gairebé sempre els llocs on s’ha controlat.

El que compta i el que no

No tot el que crida l’atenció és contaminació. Una ciutat ha de ser viva.

  • Els cartells i els cartells publicitaris, ben col·locats, formen part del teixit urbà. Els cartells de les botigues, les marquesines dels cinemes, els cartells dels mercats i les places il·luminades de Tòquio o Times Square són part del que fa que una ciutat se senti viva, ajuden la gent a trobar el seu camí i donen suport als negocis locals. El que importa és la ubicació i l’escala: senyals que respectin l’arquitectura, es mantinguin fora de les finestres residencials i les vistes naturals, i no siguin tan brillants o animats que distreguin els conductors. Les bones normes de senyalització, no les prohibicions, són la resposta a la majoria dels llocs.
  • Murals i art de carrer encarregats fet amb el permís del propietari pot transformar un mur buit en un punt de referència.
  • Vandalisme de grafit, pintat o ratllat sense permís sobre la propietat d’altres persones, el transport públic i el patrimoni, és la forma més estesa i costosa de contaminació visual en moltes ciutats.
  • Infraestructura d’energia i telecomunicacions: torres de transmissió, línies aèries d’energia i enrenou de cables de carrer, que poden dominar els paisatges i els carrers durant generacions.
  • Negligencia: edificis abandonats, mobles de carrer trencats, deixalles i deixalles.

El grafit: un problema costós per a tothom

El vandalisme de grafit sovint és desestimat com a autoexpressió inofensiva. La gent que ho paga i hi viu ho veu diferent. Cada etiqueta d’un tren, un refugi per a autobusos, una escola o una botiga ha de ser netejada, pintada o substituïda, i aquests diners provenen dels preus de les entrades, els impostos, els lloguers i els preus: de tothom.

Quant costa

  • Germany’s railway, Deutsche Bahn, puts the damage from graffiti at about €12 million a year, and recorded some 32,000 cases of vandalism across its network in 2024 (Bahnblogstelle, 2025).
  • Londres Els districtes es gastaven uns 7 milions de lliures l’any en grafit i les seves companyies de transport més de 6 milions, abans de comptar el reemplaçament de les finestres del metro gravades a àcid, que podrien afegir-hi 10 milions més. L’Assemblea de Londres va estimar el cost total per a l’economia de Londres en més de 100 milions de lliures a l’any (Assemblea de Londres, 2002).
  • In the United States, a figure of $12 billion a year is often quoted in police guidance, though its original calculation is not published (Weisel, US Department of Justice, 2009). Sigui quin sigui el total exacte, les ciutats, les agències de transport, les escoles i els petits negocis pagaran la factura.

Els costos van més enllà de la neteja. Els trens i els autobusos són retirats del servei per ser netejats, el vidre gravat amb àcid s’ha de substituir en lloc de rentar-se, i la retirada especialitzada de pedra vella, maó i bronze pot danyar la superfície que es suposa que ha de salvar. En edificis i monuments patrimonials, una sola nit de pintura en aerosol pot causar danys permanents als materials que han sobreviscut durant segles.

Un treballador municipal amb casc i respirador esborrant una etiqueta de grafit d'una caixa de serveis en una cantonada del carrer, en blanc i negre.
Un treballador municipal elimina el grafit a la cantonada de Pike i Harvard a Seattle, 1999. Cada etiqueta costa a algú temps i diners per netejar. Photo: Seattle Municipal Archives, CC BY 2.0

El que fa a la gent

El grafit pesat canvia la sensació d’un lloc. Els residents i els visitants ho interpreten com un senyal que ningú no està al capdavant: les enquestes i els estudis de camp relacionen constantment el desordre visible, incloent-hi grafits i deixalles, amb una major por del crim, menys confiança en els veïns i un vincle més feble amb el barri (Sampson i Raudenbush, 2004). Les persones que perceben el seu veïnat com a desordenat informen més ansietat, ira i depressió, en gran part perquè el desordre engendra desconfiança (Ross i Mirowsky, 2009); en un estudi, la pitjor salut dels residents de barris desfavorits es va explicar gairebé íntegrament pel trastorn i la por percebuts (Ross i Mirowsky, 2001). Fixar llocs ajuda: en un estudi aleatori a Filadèlfia, netejar i fer més verds els terrenys buits redueix el nombre de casos de vandalisme denunciats pels residents en un 39% i la sensació d’inseguretat quan surten a l’exterior en un 58%.Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018.), i reduir els sentiments de depressió entre els residents propers (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018.). Aquest estrès és més fort per a aquells que no poden decidir-se a marxar: persones grans, nens i famílies amb baixos ingressos.

El desordre s’estén?

El 1982 James Q. Wilson i George Kelling van argumentar a The Atlantic que el desordre visible, deixat sense reparar, senyala que a ningú li importa i convida a una ofensa més seriosa: la idea de “finestres trencades” (Wilson i Kelling, 1982). L’evidència experimental més forta va arribar molt més tard. En una sèrie d’experiments de camp a Groningen, als Països Baixos, els investigadors van comparar els mateixos llocs mantinguts nets i coberts de grafits. Amb els grafits als murs, la proporció de persones que deixaven caure un fullet com a brossa va passar del 33% al 69%, i la proporció que robava un sobre amb un bitllet visiblement d’una bústia es va duplicar del 13% al 27%.Keizer, Lindenberg i Steg, 2008).

La investigació és debatuda, i és important ser precisos sobre el que mostra. L’evidència que el desordre s’estén és forta; l’evidència que la policia agressiva de les infraccions menors redueix el crim és molt més feble. Una revisió de 30 estudis va trobar que les estratègies centrades en el desordre redueixen la criminalitat modestament, i que els enfocaments comunitaris i de resolució de problemes, com ara netejar llocs i treballar amb residents, van funcionar millor que les detencions massives (Braga, Welsh i Schnell, 2015). La lliçó no és castigar més durament, sinó reparar més ràpid i implicar la comunitat.

Una etiqueta eliminada el mateix dia és una invitació rebutjada. Una etiqueta que es deixa durant mesos és una invitació acceptada.

El que funciona

  • Ràpida eliminació. L’èxit més conegut és el metro de Nova York. Des de 1984, una vegada que un vagó havia estat netejat es mantenia net: qualsevol nou grafit era eliminat en dues hores o el vagó era retirat del servei, de manera que els trens pintats ja no circulaven. Al maig de 1989 tota la flota estava lliure de grafits. Les directrius de la policia nord-americana informen que l’eliminació ràpida redueix el nombre de nous grafits, i moltes ciutats ara tenen com a objectiu eliminar les etiquetes en un termini de 24 a 48 hores, perquè una eliminació ràpida treu la recompensa d’ésser vist (València, 2009).
  • Parets legals i murals encarregats. El programa d’arts murals de Filadèlfia va començar el 1984 com la xarxa anti-graffiti de Filadèlfia, que treballava amb joves escriptors de graffiti per pintar murals (Arts Murals de Filadèlfia). Des de llavors ha creat més de 4.000 obres d’art públic amb les comunitats locals, i s’ha convertit en un símbol de la ciutat (City of Philadelphia). Les parets designades on els artistes poden pintar legalment donen un lloc al talent sense imposar-lo a tothom.
  • Disseny protector. Els revestiments antigraffiti en superfícies vulnerables, una bona il·luminació, plantar plantes trepadores en parets buides i utilitzar espais públics fan que el vandalisme sigui més difícil i la neteja més barata.
  • Propietat comunitària. Els programes d’adopció de carrers, els dies de neteja voluntària i les aplicacions fàcils d’informar converteixen els residents en guardians del seu propi carrer.
Un gran mural abstracte amb rastres de llum blaus al costat d'un edifici al costat del riu Schuylkill a Filadèlfia.
Convergència per Rebecca Rutstein, un mural encarregat pel Programa d'Arts Murals de la Ciutat de Filadèlfia, 2019. Photo: Rebecca Rutstein, CC BY-SA 4.0

Ensenyar als nens on pertany l’art

Als nens els encanta dibuixar a les parets, i aquesta creativitat és preciosa. El que han d’aprendre no és que la pintura sigui dolenta, sinó que una paret pertany a algú i que altres persones viuen amb el que hi posem. Les escoles, les famílies i els grups de joves poden:

  • Doneu un lloc a l’art. Els murs de les escoles, els cartells al voltant dels edificis, els passadissos i els centres comunitaris poden albergar murals planificats pels nens, amb permís i un disseny en què tothom estigui d’acord.
  • Ensenya el consentiment. Abans de pintar res, pregunta al propietari i als veïns que ho veuran cada dia. L’art que s’imposa a persones que no l’han triat no és un regal.
  • Mostra l’altra cara. Convida el cuidador, el conductor de l’autobús o el propietari de la botiga a explicar-te quant els costa netejar una etiqueta, en diners i temps.
  • Oferir un escenari. Els clubs d’art, els projectes de llibres de croquis, les parets legals i els concursos per a murals públics donen als joves artistes una manera de ser vists i estar-ne orgullosos.
  • Respecteu que no tothom ho vulgui. Algunes persones volen color a totes les parets; altres valoren la pedra senzilla, el maó vell o un carrer tranquil. Una ciutat compartida necessita espai per a tots dos.
Un llarg túnel de carretera sota un ferrocarril, les seves parets i sostre coberts d'un extrem a l'altre amb peces pintades de colors.
Leake Street, un túnel de carretera sota l'estació de Waterloo a Londres, on es permet pintar les parets. Murs legals com aquest donen als artistes un escenari sense imposar el seu treball a persones que no l'han triat. Foto: Maggie Jones, domini públic

Línies elèctriques, torres i cables

De tota la infraestructura que dóna forma a una vista, el transport d’energia és sovint el més durador. Una línia de pilons d’acer pot dominar una vall durant un segle; una xarxa de cables aèris pot enfosquir un carrer i amagar els seus edificis.

Una línia de torres d'alta tensió que creuen terres agrícoles i boscos verds a Devon, Anglaterra.
Torres d'alta tensió que creuen el camp als South Hams, Devon. Photo: Lewis Clarke, CC BY-SA 2.0

Les línies de transmissió d’alta tensió són essencials: porten l’energia des dels parcs eòlics, els parcs solars i les centrals elèctriques fins on viuen les persones, i la transició energètica en necessitarà moltes més. Però com i on es construeixen és important per a la gent que viu al seu costat. Un estudi de les vendes d’habitatges al Quebec va trobar que una vista directa d’un piló o els seus cables podria baixar el preu d’una casa entre un 5% i més del 20%, mentre que simplement estar a prop del corredor de la línia, fora de la vista, no ho feia (Roses, 2002.). Els pilons en paisatges oberts i parcs nacionals són entre les estructures més visibles que la gent construeix.

Enterrar els cables resol la vista però no la factura. Els cables de transmissió subterrània típicament costen 5 a 10 vegades més per construir que les línies aèries (ENTSO-E i Europacable, 2010). Durant tota la vida útil, la diferència s’estreny: un estudi d’enginyeria del Regne Unit va posar línies aèries de £ 2.2 a £ 4.2 milions per quilòmetre, contra £ 10.2 a £ 24.1 milions per cable enterrat, amb subterrani al voltant de 4.7 vegades el cost de vida en una ruta d’exemple (IET i Parsons Brinckerhoff, 2012). Els cables enterrats també són més difícils de reparar i cavar una llarga trinxera a través del sòl i els hàbitats. Per a línies de distribució locals als carrers, les empreses d’electricitat dels Estats Units informen que la construcció subterrània costa entre cinc i deu vegades més que les noves línies aèries, encara que les línies enterrades estan molt menys exposades a les tempestes (Edison Electric Institute, 2013).

La resposta sensata és escollir amb cura: enterrar les línies on creuen els paisatges i centres de ciutat més valuosos, enllaçar noves línies al llarg dels corredors existents i lluny de les cases, utilitzar dissenys de piló de perfil baix i netejar el cablejat del carrer cada vegada que es caven carreteres. A la Gran Bretanya, el regulador va reservar 500 milions de lliures per posar línies existents sota terra en paisatges protegits; a Dorset, 22 pilons van caure el 2022 després que 8,8 km de línia fossin enterrats (National Grid, Visual Impact Provision).

Una torre d'alta tensió amb els seus cables abaixats i ancorats en blocs de formigó en un lloc herbat tancat.
Cables aeris que es van desmuntar a Hackney Marshes, a l'est de Londres, a l'octubre del 2008; poc després els filferros i la torre havien desaparegut. Photo: sludgegulper, CC BY-SA 2.0

En moltes ciutats de ràpid creixement, el problema és més petit però més proper: paquets de cables de telèfon, internet i electricitat enfilats entre pals i balcons, afegits un per un i mai retirats. Amaguen edificis, bloquegen arbres i poden ser un risc d’incendi i de seguretat.

Un dens enrenou de cables aèris i filferros enrotllats en un carrer de Xangai.
Cables aeris en un carrer de Xangai. Photo: Jakub Hałun, CC0

Solucions provades

La contaminació visual no és un destí. Ciutats, operadors de transport i països sencers s’han netejat, ordenat i il·luminat, i molts han mesurat el que ha canviat. Cap d’ells ho va fer culpant la gent; ho van fer decidint junts què pertany a un carrer, i després atenent-se-hi.

  • Nova York: una flota de metro neta. Des del 1984, un cop netejat un vagó de metro, no es permetia que tornés a circular amb grafits: les noves etiquetes s’eliminen en dues hores o el vagó és retirat del servei. Al maig de 1989 tota la flota estava lliure de grafits, perquè pintar un tren ja no guanyava públic (València, 2009).
  • Filadèlfia: de la xarxa anti-graffiti a una galeria a l’aire lliure. El que va començar el 1984 com la Xarxa Anti-Graffiti de Filadèlfia, treballant amb joves escriptors de graffiti, ha crescut fins a convertir-se en Mural Arts Philadelphia, que ha creat més de 4.000 murals amb les comunitats locals (Mural Arts Philadelphia; Ciutat de Filadèlfia). En la mateixa ciutat, un encàrrec aleatori va trobar que netejar i fer més verds els terrenys buits reduïa el nombre de casos de vandalisme denunciats pels residents en un 39 per cent i el de sentir-se insegurs quan surten a l’exterior en un 58 per cent (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018.).
  • São Paulo: una ciutat que va establir les seves pròpies regles. El 2006, els carrers de la ciutat més gran del Brasil estaven coberts de cartells i aficions gegants, molts d’ells il·legalment (BBC News, 2006). Its Clean City Law, in force from January 2007, removed outdoor billboards and set size limits for shop signs (Lei 14.223). Al voltant de 15.000 cartells van ser retirats, i les enquestes van informar que més del 70% dels residents els aprovaven (Adbusters, 2007). La ciutat també va aprendre una lliçó: els primers equips de neteja van pintar sobre murals aprovats oficialment, i després de les protestes São Paulo va crear un registre d’art de carrer per mantenir-lo (Bloomberg, 2008). São Paulo va triar una resposta inusualment estricta per a una ciutat inusualment enrevessada; la majoria dels llocs preferiran bones regles sobre mida, ubicació i brillantor, que és el que recolzem en aquesta pàgina.
  • Els Estats Units: carreteres escèniques. Quatre estats dels EUA i més de 700 comunitats han optat per no permetre cap tipus de cartells publicitaris (Scenic America). Moltes més regles establertes sobre on es poden posar els signes.
  • Gran Bretanya: es van enderrocar els pilons. El regulador va reservar 500 milions de lliures per enterrar les línies elèctriques existents en paisatges protegits. A Dorset, 22 pilons van caure el 2022 després que es posés sota terra 8,8 km de línia (National Grid).
  • Moltes ciutats històriques enterren els cables aèris cada vegada que es reconstrueixen carrers, i estableixen regles per a la mida, el color i l’il·luminació dels senyals en els seus centres.
Vells vagons del metro de Nova York coberts de grafits pintats, en un pati de ferrocarril a l'aire lliure.
Vagons del metro coberts de grafits en un pati de ferrocarril de la ciutat de Nova York. Des de 1984, Nova York va eliminar el nou grafit dels cotxes nets en dues hores, i al maig de 1989 tota la flota estava neta. Photo: GiorgioBertin39, CC BY-SA 4.0

Organitzacions que fan aquesta feina

Aquestes organitzacions sense ànim de lucre publiquen el que fan i tenen resultats que pots comprovar. Si us plau, mireu el seu treball i, si voleu ajudar-los, considereu donar-los directament a través dels seus propis llocs web. La Fundació Local Solar System no té cap afiliació amb cap d’ells i no rep res d’ells. Abans de donar, llegeix els informes anuals i comptes de cada organització.

  • Mural Arts Philadelphia (Estats Units; el seu soci de recaptació de fons, els Defensors de les Arts Murals de Filadèlfia, és una organització sense ànim de lucre exempt d’impostos). Crea art públic amb veïns, joves i persones que tornen de la presó, i ha fet més de 4.000 murals des del 1984.
  • Keep Britain Tidy (Regne Unit, entitat de caritat registrada 1071737). Treballa per acabar amb les deixalles i els residus, i per ajudar la gent a sentir-se orgullosa dels llocs on viuen i treballen, incloent-hi neteges voluntàries.
  • Keep America Beautiful (Estats Units, exempt d’impostos sense ànim de lucre). Dirigeix la Great American Cleanup i una xarxa d’afiliats locals que organitzen neteja, embelliment i recerca sobre els residus a tot el país.
  • Scenic America (Estats Units, exempt d’impostos sense ànim de lucre, fundada el 1982). Ajuda a les comunitats a protegir els camins i vistes, escriure regles de senyalització i enterrar cables aeris.

Com podeu ajudar

  • Informeu ràpidament dels grafitis i danys. La majoria de consells i operadors de transport tenen aplicacions o línies telefòniques; informar-ne ràpidament permet eliminar-los ràpidament.
  • Elimineu les etiquetes de la vostra propietat immediatament, o pregunteu al vostre ajuntament si ofereix una eliminació gratuïta.
  • Uniu-vos o comenceu un dia de neteja al vostre carrer, parc o estació.
  • Dona suport a murs legals i murals encarregats a la teva àrea, planificats amb les persones que viuran al seu costat.
  • Parleu amb els nens sobre on és benvingut l’art, i ajudeu-los a trobar una paret, un quadern de dibuix o un projecte on puguin fer brillar el seu treball.
  • Donar suport al soterrament dels cables quan es caven carrers, i preguntar com s’encaminaran les noves línies elèctriques a prop teu.
  • Ajuda a mapejar-lo. Voluntariat a través del taula de contribucions.

Fonts i més lectura