Alguns idiomes d'aquest lloc poden ser traduïts automàticament i poden contenir errors. Ajudeu-nos a millorar-lo Llegeix l'original en anglès
El gel marí de l'Àrtic es fon.
Iniciativa blava

Augment del nivell del mar

L'oceà s'està alçant tan ràpid com les ungles dels dits, i el ritme s'accelera. Per a una costa, petits nombres repetits durant un segle no són petits.

Des de 1993, els satèl·lits han mesurat l’altura de la superfície de l’oceà des de l’òrbita fins a uns pocs centímetres, una i altra vegada, al voltant del planeta. El seu registre deixa poc dubte: el nivell mitjà global del mar s’ha enlairat aproximadament centímetres En tres dècades, i està pujant més ràpid ara que quan es van començar a fer les mesures. En el registre més llarg, des de 1901 fins a 2018, l’augment va ser d’uns 20 centímetres, més ràpid que en qualsevol segle dels últims tres mil anys, segons l’IPCC.

Una impressió artística d'un satèl·lit en forma de caixa amb un cos d'or i un gran panell solar, orbitant sobre la Terra blava.
Una impressió artística del satèl·lit Sentinel-6 Michael Freilich, que continua el rècord del nivell del mar mesurat des de l'òrbita des de 1993. Crèdit: NASA

Dos motors

Hi ha dos processos que aixequen el mar, i tots dos són impulsats per l’escalfament:

  • L’aigua s’expandeix a mesura que s’escalfa. L’oceà ha absorbit més del 90 per cent de la calor extra atrapada pels gasos d’efecte hivernacle. L’aigua més calenta ocupa més espai. Entre 1971 i 2018 aquesta expansió tèrmica va explicar aproximadament la meitat de l’augment.
  • El gel de la terra es fon al mar. Les glaceres de muntanya es retiren, i les grans capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida perden més gel del que la neu substitueix. La fusió del gel marí, que ja flota, no afegeix gairebé res; la fusió del gel terrestre s’afegeix directament a l’oceà.
+20 cmEl nivell mitjà global del mar s'ha incrementat des de 1901 fins al 2018.IPCC AR6)
3.7 mmaverage rise per year from 2006 to 2018, nearly three times the rate of 1901 to 1971 (IPCC AR6)
1 billionpeople are projected to live in low-lying coastal zones by 2050 (IPCC SROCC)
The Larsen C ice shelf releasing iceberg A-68 in 2017.
La plataforma de gel Larsen C a l'Antàrtida alliberant l'iceberg A-68, un dels icebergs més grans mai registrats, al juliol de 2017. Crèdit: NASA/JPL-Caltech/NOAA/GSFC

Un rellotge lent i llarg

El nivell del mar respon lentament. La calor continua estenent-se a l’oceà profund i les capes de gel continuen ajustant-se durant segles després que l’aire deixi d’escalfar-se, així que ja s’ha bloquejat una major elevació. El que triem ara decideix quant i com de ràpid. Els intervals probables del IPCC per al 2100, en relació amb el 1995 al 2014, van des de 0,28 a 0,55 metres en la via d’emissions més baixes fins a 0,63 a 1,01 metres en la més alta. No es pot descartar que s’incrementi prop de dos metres per al 2100 si les capes de gel esdevenen inestables.

Cada centímetre de nivell del mar posa més cases a l’abast de la propera tempesta.

El que importa a la gent no és només el promedio. Un mar més alt converteix les inundacions rares en regulars: en molts llocs, una inundació que acostumava a passar una vegada al segle s’espera que passi cada any per 2100 sota un escalfament més elevat. L’aigua salada entra als rius i aqüífers, i algunes costes també s’enfonsen quan es bombeja l’aigua subterrània, cosa que multiplica l’efecte.

Un carrer de la ciutat inundat a Miami, amb cotxes que circulen per l'aigua que reflecteix els llums vermells de les finestres i els llums del carrer.
Inundació de marea alta a Miami durant les marees fortes d'octubre de 2016, quan la pluja no va poder drenar cap al mar ja en el seu punt més alt. Photo: B137, CC0

Solucions provades

L’augment de l’aigua no és nou per a les persones que viuen al costat del mar, i alguns països han viscut sota d’ella durant segles. La seva experiència demostra que les costes es poden fer molt més segures, construint, fent espai per a l’aigua i treballant amb la natura, sempre que la planificació comenci aviat i continuï durant dècades.

  • Tallar les emissions. La palanca més gran: cada tona de CO2 evitada redueix l’augment final.

![Fotografia aèria en blanc i negre d’un poble holandès inundat fins als terrats, amb els carrers convertits en aigua.](../../../assets/initiatives/watersnoodramp-1953.jpg “Oude-Tonge a l’illa de Goeree-Overflakkee després de la inundació del Mar del Nord de 1953, vista des d’un helicòpter de l’exèrcit dels Estats Units. Foto: Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional, domini públic.

  • Protect: the Dutch Delta Works (en anglès). El 1953 una onada de tempesta del Mar del Nord va trencar els dics holandesos i 1.836 persones van morir. Els Països Baixos van respondre amb les obres del Delta, una cadena de diques, rescloses i barreres contra tempestes que va convertir uns 700 quilòmetres de costa escarpada en una línia molt més curta i recta d’uns 80. L’última gran peça, la barrera de Maeslant prop de Rotterdam, es va acabar el 1997. Les seves dues portes, cadascuna de 210 metres d’ample i 22 metres d’alçada, es tanquen automàticament quan s’espera que l’aigua pugi més de tres metres per sobre del nivell normal del mar prop de Rotterdam; s’omplen d’aigua i s’enfonsen al fons en dues hores. Va tancar per primera vegada el 2007 (Rijkswaterstaat; Rijkswaterstaat).
Els dos braços d'acer blanc i les portes de la barrera Maeslant que s'obren a través d'una ampla via fluvial, sota un cel ennuvolat.
La barrera Maeslant tancant a través del Nieuwe Waterweg prop de Rotterdam. Cadascuna de les seves dues portes és de 210 metres d'ample. Photo: Quistnix, CC BY 2.5
  • Protegir: la barrera del Tàmesi. La barrera de Londres s’estén per 520 metres del Tàmesi a Woolwich i protegeix 125 quilòmetres quadrats del centre de Londres dels augments de marea. Des que va començar a funcionar el 1982 s’ha tancat 221 vegades per contenir les inundacions, a partir del novembre de 2025 (Agència del Medi Ambient).
Les brillants capes d'acer dels molls de la barrera del Tàmesi s'il·luminen al crepuscle, reflectides en el riu tranquil.
La barrera del Tàmesi a Woolwich al vespre. Ha tancat més de dos-centes vegades des del 1982 per mantenir les marees fora del centre de Londres. Photo: Robert Burniak, CC BY-SA 4.0
  • Feu espai per a l’aigua. Després de les inundacions dels rius el 1993 i el 1995, quan unes 250.000 persones només a Gelderland van ser evacuades com a precaució, els Països Baixos van canviar la seva estratègia: en comptes d’aixecar dics, van donar més espai als rius. The Room for the River programme widened the space for high water, for example by digging new flood channels, at 34 locations along the IJssel, Waal, Lower Rhine and Lek between 2006 and 2019, for €2.3 billion, improving safety for around 4 million people (Rijkswaterstaat).
Un llarg pont en arc de maó que creua un nou canal lateral del riu Waal a Nijmegen, amb un pont d'arc blanc a la distància.
El Spiegelwaal a Nijmegen, un canal lateral excavat pel riu Waal sota el programa Espai per al Riu, creuat pel pont De Oversteek. Photo: Havang(nl), CC0
  • Treballar amb la natura. Els manglars, els pantans salats, les dunes i els esculls absorbeixen l’energia de les onades i poden créixer amb el mar. Les mesures de camp van trobar altures d’onades del 13 al 66% més baixes per cada 100 metres de manglars (McIvor et al., 2012). Worldwide, mangroves prevent more than US$65 billion of flood damage a year and keep more than 15 million people from being flooded; Vietnam, India and Bangladesh gain the most in people protected (Menéndez et al., 2020). Durant l’huracà Sandy el 2012, els aiguamolls costaners del nord-est dels Estats Units van evitar uns 625 milions de dòlars en danys per inundacions (Narayan et al., 2017).
  • Planificar la retirada on sigui necessari: reallineament gestionat. A Medmerry, a West Sussex, l’Agència de Medi Ambient, amb la RSPB, va deixar de reparar un banc de teules que necessitava una reparació constant i, al novembre de 2013, havia construït 7 quilòmetres de nous terraplens més cap a l’interior, deixant el mar darrere. L’esquema de 28 milions de lliures va reduir el risc d’inundació a centenars de propietats, va crear 183 hectàrees de nou hàbitat de marea per a la fauna i estalvia unes 300.000 lliures l’any en reparacions (Agència del Medi Ambient, 2016; Agència del Medi Ambient).
Vista aèria d'un far vermell i blanc situat en un ampli pantà de sal verd tallat per rierols, al límit dels fangs de marea.
Pantà de sal al voltant del far Westerheversand a la costa alemanya del mar de Wadden. Pantanes com aquesta, i les noves creades a Medmerry, absorbeixen l'energia de les onades i es poden acumular quan el mar s'eleva. Photo: Walter Rademacher, CC BY-SA 3.0
  • Acomodar. Elevar edificis i carreteres, plantes baixes a prova d’inundacions, i dissenyar drenatge per marees més altes.
  • Aturi l’enfonsament. Limitar el bombeig d’aigua subterrània alenteix la subsistència que fa que l’aigua creixi pitjor.

Cap d’aquests llocs està acabat. Els Països Baixos ja estan millorant les seves barreres contra tempestes per fer front a marges més altes. Però aquests llocs demostren que un país que mesura el seu risc honestament i planeja amb antelació pot mantenir la gent segura.

Organitzacions que fan aquesta feina

Aquestes organitzacions sense ànim de lucre tenen un registre públic dels resultats. Feu un cop d’ull al que fan, i si us agrada el seu treball, considereu fer-los una donació directament a través dels seus llocs web. La Fundació Local Solar System no té cap afiliació amb cap d’ells i no rep res d’ells. Abans de donar, llegeix els últims informes anuals i comptes de cada organització, com faries amb qualsevol entitat caritativa.

  • [Projecte d’acció sobre els manglars] (https://mangroveactionproject.org/) és una organització de caritat dels Estats Units amb estatus 501(c)(3), fundada el 1992. Entrena comunitats, forestals i grups de conservació en la Restauració Ecològica Comunitària dels Manglars, un mètode que restaura els fluxos d’aigua que necessiten els manglars perquè tornin per si mateixos, en lloc de simplement plantar llavors que sovint moren. Ha donat suport a la restauració de manglars en més de 20 països.
  • [Wetlands International] (https://www.wetlands.org/) és una organització holandesa de beneficència pública (ANBI) amb oficines arreu del món i treballen en més de 100 països. A Demak, a la costa nord de Java, on el mar ha envaït més de 3 quilòmetres de terra en alguns llocs, va dirigir un programa del 2015 al 2020 que va construir tanques permeables de matolls per atrapar el fang i permetre que els manglars poguessin tornar a créixer, protegint unes 70.000 persones de l’erosió i les inundacions (Wetlands International).
Un dens enrenou d'arrels de palmell marró-vermell que s'arquen en aigua tranquil·la i clara.
Arrels de manglar a la Laguna de La Restinga, a l'illa Margarita, Veneçuela. L'enrenou d'arrels de pals alenteix l'aigua i atrapa el fang. Photo: Wilfredor, CC0
  • [Climate Central] (https://www.climatecentral.org/) és una organització sense ànim de lucre (501(c)(3)) dels Estats Units, fundada el 2008. Els seus mapes gratuïts permeten a tothom veure quines terres es preveu que estiguin per sota dels nivells d’inundació a mesura que el mar s’eleva, i els seus mapes i anàlisis són utilitzats pels mitjans de comunicació en més de 170 països. Conèixer el teu risc és el primer pas per planificar-ho.

Com podeu ajudar

  • Coneix el teu risc. Cerca la teva casa, escola o lloc de treball en un mapa públic del nivell del mar o d’inundacions i fes un pla familiar per a inundacions si vius prop de la costa.
  • Protegeu la natura costanera. Voluntariat amb o recolzar grups que restauren manglars, pantans i dunes.
  • Pregunteu al vostre ajuntament sobre el seu pla d’adaptació, i si encara es permeten nous edificis en terrenys susceptibles d’inundació.
  • Reduïu les vostres emissions on més compta: calefacció, viatges i electricitat.
  • Comparteix les dades. Tradueix aquest explicador o afegeix dades locals de mareòmetre a través del taula de contribució.

Fonts i més lectura