Revertir l'envelliment: la ciència

Durant la major part de la història, la gent va morir jove d’infeccions, lesions i parts. Avui, a la major part del món, moren grans i moren d’una curta llista de malalties cròniques: malaltia cardíaca, accident vascular cerebral, càncer, demència, diabetis i malaltia pulmonar. Cadascuna d’aquestes malalties té els seus propis especialistes, organitzacions caritatives i medicaments. Però comparteixen un factor de risc aclaparador, i no és el tabac, la dieta o els gens. És l’edat. Un camp creixent de la ciència, anomenat geroscience, es fa una pregunta senzilla: en lloc de lluitar contra cada malaltia de la vellesa per separat, podem alentir el procés d’envelliment que les provoca totes? Aquesta pàgina exposa, tan clarament i honestament com puguem, el que ha demostrat aquesta investigació, el que no ha demostrat i el que podria significar per a tots nosaltres.

Per què l’envelliment és l’arrel de la majoria de malalties cròniques

Si es mira qualsevol malaltia crònica comuna per edat, apareix la mateixa forma: rara en adults joves, i després augmenta considerablement amb cada dècada. Als Estats Units el 2025, al voltant del 0,5 per cent dels adults d’entre 18 i 44 anys havien estat diagnosticats amb malaltia cardíaca coronària; entre les persones de 75 anys o més era del 19 per cent. Qualsevol càncer: 2% contra el 33%. Artritis: 6 per cent contra el 53 per cent (NCHS, NHIS 2025). Els nous diagnòstics de càncer augmenten d’uns 236 per cada 100.000 persones a l’any entre els 40 i els 44 anys fins als 2.400 entre els 80 i els 84 (NCI SEER). La proporció de persones que viuen amb demència es duplica aproximadament cada cinc o sis anys després dels 65, arribant a una de cada tres als 90 i més (Manly et al., 2022).

En les dades dels EUA anteriors, la malaltia cardíaca coronària és aproximadament 38 vegades més comuna als 75 anys i més que als 18-44. És per això que un grup d’investigadors destacats va descriure l’envelliment com “el major factor de risc per a la majoria de malalties cròniques” i va proposar que tractar l’envelliment en si mateix podria retardar moltes d’elles (Kennedy et al., 2014 (anglès)). Aquesta és la hipòtesi de gerociència. Té una conseqüència pràctica. Curar una malaltia de la vellesa afegeix sorprenentment poca vida, perquè les altres esperen: les persones salvades d’un atac cardíac s’enfronten al càncer, la demència o un accident vascular cerebral uns anys més tard. Alentir l’envelliment els empènyerà tots cap enrere a la vegada.

Els economistes han intentat posar un valor en això. Un estudi del 2013 per als Estats Units va trobar que un retard modest en l’envelliment afegiria uns 2,2 anys d’esperança de vida, la majoria dels quals són saludables, amb un valor d’uns 7,1 bilions de dòlars durant 50 anys (Goldman et al., 2013). Un estudi de 2021 va estimar que alentir l’envelliment prou per afegir un any d’esperança de vida valdria $38 trillion to the US, and ten years $367 bilions (Scott, Ellison i Sinclair, 2021). Aquests són models construïts sobre suposicions, però mostren per què els governs i els inversors estan prestant atenció.

El que realment va malament: els trets de l’envelliment

L’envelliment no és un procés sinó molts, que succeeixen junts i s’alimenten els uns als altres. El 2013 un equip liderat per Carlos López-Otín els va agrupar en nou marques d’envelliment, i el 2023 va ampliar la llista a dotze (López-Otín et al., 2013; López-Otín et al., 2023). En paraules senzilles:

• Inestabilitat genòmica: el dany a l’ADN s’acumula més ràpid del que es repara.
• Atrició dels telòmers: els caps protectors als extrems dels cromosomes es desgasten.
• Alteracions epigenètiques: les marques químiques que activen i desactiven els gens deriven del seu patró juvenil.
• Pèrdua de proteòstasi: les proteïnes es plegaran incorrectament i s’aglutinaran.
• Macroautofàgia deshabilitada: el sistema de reciclatge de la cèl·lula s’alentix.
• Sensor de nutrients desregulat: senyals de creixement com mTOR i insulina es mantenen activats quan la reparació seria millor.
• Disfunció mitocondrialLes centrals elèctriques de la cèl·lula produeixen menys energia i més subproductes nocius.
• Senescència cel·lular: les cèl·lules danyades paren de dividir-se però es neguen a morir, i alliberen senyals inflamatoris.
• Esgotament de les cèl·lules mare: les reserves que reparen els teixits es redueixen.
• Comunicació intercel·lular alterada: els senyals entre cèl·lules i òrgans van malament.
• Inflamació crònica: una inflamació baixa i constant, de vegades anomenada “inflammageing”.
• Disbiosi: el balanç de microbis en els canvis intestinals.

Cada enfocament en aquesta pàgina té com a objectiu un o més d’aquests trets. Els criteris per a un segell són exigents: ha d’aparèixer amb l’edat, accelerar-lo ha d’accelerar l’envelliment, i alentir-lo ha de retardar l’envelliment. Aquesta última prova és d’on ve l’esperança, perquè per a diversos d’aquests processos, els investigadors ja ho han fet en animals.

Com de segurs estem? Una escala d’ evidència

La paraula “anti-envelliment” cobreix tot, des d’hàbits provats en milions de persones fins a idees comprovades en un sol estudi amb ratolins. Per diferenciar-los, cada aproximació en aquesta pàgina porta un dels quatre graus:

• Provat en persones: grans estudis humans i enquestes aleatòries mostren menys malalties i morts.
• Enquestes humanes prometedores: les enquestes aleatòries en persones mostren efectes reals, però encara no sobre l’envelliment mateix.
• Fort en animals: resultats repetits i robustos en animals; evidència humana petita, mixta o acabada d’iniciar.
• Primer o especulatiu: evidència feble, contestada o d’un sol estudi, o ensayos humans fins ara majoritàriament sense benefici clar.

Per ser clars: encara no s’ha demostrat que res d’aquesta pàgina alentisca o revertisca l’envelliment humà en general. Cap medicament, suplement o teràpia gènica està aprovada per tractar l’envelliment en cap part del món. Llavors, per què els científics seriosos estan emocionats? Perquè fa vint anys ningú no podia estendre de manera fiable la vida d’un mamífer normal amb una droga, i ara ho fan diverses drogues, en proves acurades en diversos laboratoris alhora; perquè les cèl·lules velles es poden fer tornar a comportar com si fossin joves en un plat i, en alguns teixits, en animals vius; i perquè els primers experiments humans dirigits a la biologia de l’envelliment, més que a una malaltia, estan ara en marxa. La distància entre el ratolí i l’ésser humà és llarga, i moltes idees prometedores fracassen en ella. Però la direcció és clara.

Detecció de nutrients: mTOR i rapamicina

Grau d' evidència: proves humanes prometedores

Què és. Cada cèl·lula ha de decidir si creix o es repara a si mateixa. Un complex proteic anomenat mTOR (l’objectiu mecànic de la rapamicina) fa aquesta crida: quan els senyals d’alimentació i creixement són abundants, mTOR diu “creix”; quan són escassos, es retira i la cèl·lula canvia al manteniment, incloent-hi el reciclatge de les seves parts gastades a través de l’autofàgia. Durant la vida adulta, mTOR tendeix a estar activat més del que és bo per a nosaltres. Rebutjar-la és una de les maneres més consistents d’allargar la vida en llevats, cucs, mosques i ratolins.

RapamicinaName és una droga que bloqueja mTOR. Va ser descobert en una mostra de sòl de Rapa Nui (Illa de Pasqua), que li va donar el seu nom, on és produït per un bacteri, Streptomyces hygroscopicus (Vézina, Kudelski i Sehgal, 1975). En dosis altes s’ha utilitzat durant dècades per aturar el rebutjament del cos dels òrgans trasplantats.

En animals. El 2009, el Programa de Tests d’Intervencions de l’Institut Nacional d’Envelliment dels Estats Units, que prova compostos en ratolins genèticament variats a tres laboratoris alhora, va informar que la rapamicina allargava la vida fins i tot quan es donava per primera vegada als 600 dies d’edat, tard en la vida d’un ratolí. A partir d’aquesta edat, l’esperança de vida va augmentar un 28% en els homes i un 38% en les dones (Harrison et al., 2009). A una dosi més alta començada a l’edat mitjana, la esperança de vida mitjana va augmentar un 23 per cent en homes i un 26 per cent en dones (Miller et al., 2014). La rapamicina és l’única droga en el programa que funciona tan fortament en ambdós sexes, i segueix sent la droga d’extensió de vida més reproducible en mamífers.

En la gent. L’evidència humana és petita però real. En un encàrrec aleatoritzat en voluntaris més grans, sis setmanes d’everolimus, un parent proper de rapamicina, va millorar la resposta a una vacuna contra la grip en aproximadament un 20 per cent (Mannick et al., 2014), i un encàrrec posterior d’una combinació relacionada va reduir les infeccions durant l’any següent (Mannick et al., 2018). Però un estudi més gran de fase 3 d’un fàrmac similar, en més de 1.000 persones grans, no va trobar cap reducció en la malaltia respiratòria (Mannick et al., 2021). L’estudi PEARL va donar a adults sans dosis setmanals baixes de rapamicina durant 48 setmanes. No va canviar la seva mesura principal, el greix visceral, i els efectes secundaris van ser similars al placebo; algunes mesures secundàries, com ara el múscul magre en dones a la dosi més alta, van millorar (Moel et al., 2025). Una revisió de 2024 de 19 estudis no va trobar cap esdeveniment advers greu en persones sanes, però més infeccions i greixos sanguinis més alts en persones que ja tenien malalties relacionades amb l’edat (Lee, Kuerec i Maier, 2024).

Riscos. En dosis de trasplantament, la rapamicina suprimeix el sistema immunitari i porta advertències sobre infeccions greus i alguns càncers. Úlceres a la boca, augment del colesterol i triglicèrids, cicatrització de ferides més lenta i acumulació de fluid són tots els efectes secundaris enumerats (etiqueta de sirolimus de la FDA dels Estats Units). En ratolins, l’ús a llarg termini també causa resistència a la insulina (Lamming et al., 2012). Els investigadors ara estan provant dosis més baixes i intermitents, i nous fàrmacs que bloquegen només la part de mTOR vinculada a la longevitat.

Senolítics: netejar les cèl·lules “zombi”

Grau d' evidència: fort en animals

Què és. Quan una cèl·lula està molt danyada, pot entrar en un estat anomenat senescència: deixa de dividir-se, cosa que protegeix contra el càncer, però no mor. Les cèl·lules senescents s’acumulen amb l’edat. Worse, they release a cocktail of inflammatory signals, the senescence-associated secretory phenotype (SASP), that harms the healthy cells around them (Coppé et al., 2008). Senolytics are drugs designed to kill senescent cells selectively.

En animals. El 2011, els investigadors van dissenyar genèticament ratolins de manera que les seves cèl·lules senescents poguessin ser eliminades a petició. Eliminar-los retardava el dany relacionat amb l’edat en greix, múscul i ull (Baker et al., 2011). En ratolins normals, eliminar aquestes cèl·lules de mitjana edat va allargar la vida mitjana entre un 24 i un 27 per cent (Baker et al., 2016). La primera combinació de fàrmacs senolítics, dasatinib més quercetina, es va trobar el 2015 (Zhu et al., 2015). Donada a ratolins molt vells, va millorar la funció física i va augmentar l’esperança de vida restant en un 36 per cent (Xu et al., 2018). Fisetin, un compost natural que es troba en maduixes, va estendre la vida útil quan se li donava a ratolins vells (Yousefzadeh et al., 2018).

En la gent. Els primers resultats humans són petits i mixtes. En 14 persones amb una malaltia pulmonar, fibrosi pulmonar idiopàtica, tres setmanes de dasatinib més quercetina van millorar la distància i velocitat de caminar, encara que no la funció pulmonar, en un encàrrec sense un grup placebo (Justice et al., 2019). En nou persones amb malaltia renal diabètica, els fàrmacs van reduir les cèl·lules senescents en greix i pell i van disminuir els senyals inflamatoris a la sang (Hickson et al., 2019). Però en un encàrrec aleatoritzat en 60 dones grans, els fàrmacs no van millorar l’os en general; només les dones amb les cèl·lules més senescents semblaven beneficiar-se (Farr et al., 2024). En un estudi de viabilitat en cinc persones amb la malaltia d’Alzheimer, dasatinib va arribar al fluid al voltant del cervell però quercetina no (Gonzales et al., 2023). Encara es duen a terme estudis més grans de fisetin a la Clínica Mayo (ClinicalTrials.gov NCT03675724).

La primera companyia construïda al voltant de senolítics, Unity Biotechnology, va provar una injecció ocular, UBX1325 (foselutoclax), per a la malaltia ocular diabètica. Després d’un encàrrec inicial encoratjador, un encàrrec de fase 2 més gran que el comparava amb un tractament estàndard va perdre el seu objectiu principal (Unity Biotechnology, 2025), i la companyia es va dissoldre més tard aquell any (SEC filing, 2025).

Riscos. Dasatinib és un medicament contra el càncer amb efectes secundaris greus, incloent-hi efectes en els recomptes sanguinis. Les cèl·lules senescents també tenen feines útils, per exemple en la cicatrització de ferides, de manera que netejar-les no està lliure de risc.

NAD+, NMN i NR

Grau d' evidència: primerenc o especulatiu

El que és. El NAD+ és una petita molècula que cada cèl·lula necessita per convertir el menjar en energia i reparar l’ADN. Els seus nivells cauen amb l’edat en diversos teixits. Dos precursors que el cos pot convertir en NAD+, mononucleòtid de nicotinamida (NMN) i nicotinamida ribosida (NR), es venen com a suplements.

In animals. In mice, a year of NMN in drinking water eased several age-related changes, including weight gain and declining energy use (Mills et al., 2016), and NR improved mitochondrial and stem cell function and modestly lengthened life in old mice (Zhang et al., 2016). Però quan el Programa de Proves d’Intervencions va provar NR amb el seu disseny riguró, no va estendre la vida útil en cap dels dos sexes (Harrison et al., 2021).

En la gent. NR i NMN augmenten de manera fiable el NAD+ en sang (Martens et al., 2018 (anglès)). L’assaig positiu més conegut va donar NMN a 25 dones amb prediabetis durant deu setmanes: la sensibilitat a la insulina muscular va millorar en un 25 per cent, mentre que la pressió arterial, els greixos de la sang i la composició corporal no van canviar (Yoshino et al., 2021). En un petit encàrrec en la malaltia de Parkinson, NR va augmentar NAD al cervell amb una lleugera millora clínica (Brakedal et al., 2022); un encàrrec més gran ha acabat i els seus resultats estan pendents. Les revisions que reuneixen els ensayos fins ara troben els suplements segurs a curt termini però majoritàriament sense cap benefici clar per al sucre en sang, greixos de la sang o múscul (Zhang et al., 2025; Prokopidis et al., 2025). El que no es mostra: que l’augment de NAD+ alentisca l’envelliment o previngui qualsevol malaltia en les persones.

Regulació. El 2022, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units va dir que el NMN no es podia vendre com a suplement dietètic perquè s’estava estudiant com un fàrmac; al setembre de 2025 va revertir aquesta opinió (FDA, 2025). Estar a la venda no diu res sobre si un producte funciona.

La història de les sirtuines i el resveratrol

Grau d' evidència: primerenc o especulatiu

El que és. Les sirtuines són una família d’enzims, set en mamífers, que utilitzen NAD+ per controlar la reparació de l’ADN, el metabolisme i l’activitat gènica. El 2003 un estudi va informar que resveratrolName, un compost que es troba en els raïms vermells, va activar una sirtuïna i va allargar la vida del llevat (Howitz et al., 2003). El 2006 el resveratrol va millorar la salut i la supervivència de ratolins en una dieta alta en calories (Baur et al., 2006). El 2008 la companyia farmacèutica GSK va comprar Sirtris, una empresa que desenvolupa activadors de sirtuïna, per uns 720 milions de dòlars (GSK i Sirtris, 2008).

Per què s’ha esvaït. La història no va aguantar bé. El resveratrol no va estendre la vida dels ratolins normals en una dieta normal (Pearson et al., 2008), incloent-hi el Programa de Test d’Intervencions (Miller et al., 2011). Els bioquímics van trobar que la seva aparent activació de la sirtuïna SIRT1 depenia d’una etiqueta fluorescent artificial utilitzada en la prova (Kaeberlein et al., 2005; Pacholec et al., 2010). I els efectes originals de la vida útil de la sirtuïna extra en cucs i mosques van desaparèixer en gran part quan els fonaments genètics es van controlar adequadament (Burnett et al., 2011).

El que segueix sent creïble. Els sirtuins encara importen. Els ratolins dissenyats per fer més d’una sirtuïna, SIRT6, van viure més temps: els mascles només en el primer estudi (Kanfi et al., 2012), i en un estudi posterior una vida mitjana un 27% més llarga en els mascles i un 15% en les femelles, amb menys fragilitat (Roichman et al., 2021). Això és genètica, no una píndola. No s’ha demostrat que cap suplement d’activació de sirtuïna alentisca l’envelliment en les persones.

Telòmers i telomerasa

Grau d' evidència: primerenc o especulatiu

El que és. Els telòmers són repetits trams d’ADN que cobreixen els extrems dels nostres cromosomes, com les puntes de plàstic dels cordons. S’escurcen una mica cada vegada que la majoria de cèl·lules es divideixen; quan es tornen massa curtes, la cèl·lula s’atura o mor. Un enzim anomenat telomerasa pot reconstruir-los. Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak van compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia del 2009 per descobrir com funciona això (Premi Nobel, 2009).

En animals. El 2012 un equip del Centre Nacional de Recerca sobre el Càncer va donar a ratolins adults una teràpia gènica que tornava a encendre la telomerasa. La mitjana de vida va augmentar un 24% en ratolins tractats a l’edat d’un any i un 13% en ratolins tractats als dos anys, sense cap augment en el càncer (Bernardes de Jesus et al., 2012). Segueix sent un resultat important però en gran part no replicat.

El problema del càncer. Les cèl·lules canceroses necessiten dividir-se sense límit, i la majoria d’elles ho fan activant la telomerasa: en un estudi històric, 90 de 101 mostres tumorals tenien activitat de telomerasa, i cap de 50 teixits normals no ho feia (Kim et al., 1994). Les persones els gens dels quals els donen telòmers més llargs tenen un risc menor de malaltia cardíaca coronària però un risc més alt de diversos càncers, incloent-hi glioma, adenocarcinoma pulmonar i melanoma (Haycock et al., 2017). Els telòmers curts no són simplement “dolents” i els llargs “bons”.

En la gent. Algunes malalties hereditàries rares, com la disqueratosi congènita, són causades per una telomerasa defectuosa i causen molècules de la medul·la òssia que no funcionen, cicatrius pulmonars i mort prematura (Armanios i Blackburn, 2012). En un encàrrec en aquests pacients, l’hormona danazol va allargar els telòmers en 11 de les 12 persones que es podien avaluar (Townsley et al., 2016). Aquest és un tractament per a una malaltia rara, no per a l’envelliment. Sigueu escèptics de qualsevol afirmació que un producte o clínica “allarga els telòmers” per fer-vos més joves: el 2015 el cap d’una empresa va dir que havia rebut una teràpia gènica amb telomerasa no provada a l’estranger, però les afirmacions mai s’han verificat independentment en un estudi revisat pels pares (MIT Technology Review, 2015).

Reprogramació parcial amb factors Yamanaka

Grau d' evidència: fort en animals, primer encàrrec humà en curs

El que és. El 2006 Shinya Yamanaka va demostrar que canviant només quatre gens, ara anomenats Factors de Yamanaka (OCT4, SOX2, KLF4 i c- MYC, o OSKMLanguage), torna a convertir una cèl·lula adulta de la pell en una cèl·lula mare semblant a un embrió que pot esdevenir qualsevol tipus de cèl·lula (Takahashi i Yamanaka, 2006). Va compartir el Premi Nobel de 2012 per això (Premi Nobel, 2012). Al llarg del camí, l’edat de la cèl·lula és esborrada: les marques químiques en el seu ADN tornen a un patró jove. La idea de reprogramació parcial És canviar els factors només breument, prou temps per reiniciar les marques de l’edat però no prou temps perquè la cèl·lula oblidi què és.


En animals. El 2016, els ratolins que envelleix prematurament van rebre OSKM en cicles, dos dies i cinc dies de descans. Els seus òrgans mostraven menys signes d’envelliment i vivien més temps (Ocampo et al., 2016). El 2020, tres dels factors (OSK, deixant fora el c-MYC vinculat al càncer) es van lliurar als ulls de ratolins amb una lesió semblant a un glaucoma i de ratolins vells, i van restaurar la seva visió reiniciant les marques en l’ADN de les seves cèl·lules nervioses (Lu et al., 2020). Longer-term partial reprogramming in normal ageing mice shifted many molecular markers towards a younger state (Browder et al., 2022), and in one small study, an OSK gene therapy given to very old male mice doubled their remaining median lifespan (Macip et al., 2024).

Riscos. Anar massa lluny és perillós. Quan els factors es van encendre contínuament en ratolins vius, les cèl·lules van perdre la seva identitat i van formar tumors anomenats teratomas (Abad et al., 2013); en un altre estudi, l’OSKM continu va causar insuficiència hepàtica i intestinal i mort en una setmana (Parras et al., 2023). Controlar la dosi, el temps i quines cèl·lules reben els gens és el repte central.

Les empreses i el primer encàrrec. La reprogramació parcial ha atret algunes de les inversions més grans en biotecnologia. Altos Labs llançat al gener del 2022 amb $3 billion (Altos Labs, 2022). Retro Biosciences, backed with $180 milions per Sam Altman (MIT Technology Review, 2023), treballa en la reprogramació i diu que el seu primer fàrmac, una píndola dirigida al reciclatge cel·lular, va entrar en un encàrrec de fase 1 el 2025 (Retro Biosciences, 2026). NewLimit va recaptar $435 milions el 2026 i diu que planeja un primer encàrrec humà d’una teràpia hepàtica (NewLimit, 2026). La primera teràpia de reprogramació per arribar a les persones és ER-100 de Life Biosciences, una teràpia gènica OSK injectada a l’ull per dues malalties del nervi òptic, glaucoma i neuropatia òptica isquèmica anterior no arterial (NAION). L’Administració dels Aliments i Medicaments dels EUA va aprovar l’encàrrec el gener del 2026 (Life Biosciences, 2026), i el primer pacient va ser tractat el juny del 2026 en un estudi de seguretat de fase 1 de 18 persones (ClinicalTrials.gov NCT07290244; Life Biosciences, 2026). Els resultats trigaran anys. Els anuncis de la companyia no són proves revisades pels pares, i actualitzarem aquesta pàgina quan es publiquin els resultats.

Altres vies serioses

Medicaments que prolonguen la vida del ratolí

Grau d' evidència: fort en animals

Des de 2004, el Programa d’Intervencions de Tests ha provat 54 compostos en més de 30.000 ratolins (Jiang et al., 2025). El seu disseny és estricte: la mateixa prova es realitza en tres laboratoris, amb ratolins genèticament variats, de manera que un resultat ha de ser vàlid en tots ells. A més de la rapamicina, diversos compostos van passar: el fàrmac per a la diabetis acarbosa va afegir un 22% a l’esperança de vida mitjana dels homes però només un 5% en les dones (Harrison et al., 2014); 17-alfa-estradiol, una forma feble d’estrogen, va afegir un 19% en els homes i res en les dones (Strong et al., 2016); i el fàrmac per a la diabetis canagliflozina va afegir un 14% només en els homes (Miller et al., 2020). La rapamicina combinada amb acarbosa va donar els guanys més grans fins ara: 34 per cent en homes i 28 per cent en dones (Strong et al., 2022). Per què els homes es beneficien tant més sovint és en si mateix una qüestió important. Cap d’aquestes drogues ha estat provat per a l’envelliment en persones.

Metformina i l’estudi TAME

Grau d' evidència: primerenc o especulatiu

La metformina és un medicament barat per a la diabetis utilitzat des de fa més de seixanta anys. Un estudi de 2014 dels registres de salut del Regne Unit va trobar que les persones amb diabetis que prenien metformina vivien una mica més que les persones sense diabetis (Bannister et al., 2014), el que la va convertir en un candidat líder per a un fàrmac anti-envelliment. El TAME L’estudi (Targeting Aging with Metformin) va ser dissenyat per provar si retarda les malalties cardíaques, el càncer, la demència i la mort en adults grans, i per convèncer els reguladors que tractin l’envelliment com una cosa a la qual un fàrmac pot apuntar (Ajuntament de Barcelona, 2016.). A partir de setembre de 2026 no vam poder trobar resultats publicats. Mentrestant, el cas s’ha afeblit: un estudi danès que incloïa bessons no va trobar cap avantatge de supervivència per als usuaris de metformina (Keys et al., 2022); la metformina sola no va estendre significativament la vida útil del ratolí en el Programa d’Intervencions Testing (Strong et al., 2016); i en dos ensayos en adultos mayores se embotó los beneficios del entrenamiento con ejercicios (Konopka et al., 2019; Walton et al., 2019).

GLP-1 medicines

Grau d' evidència: proves humanes prometedores

Els fàrmacs com la semaglutida imiten una hormona intestinal, GLP-1, i van ser desenvolupats per a la diabetis i l’obesitat. En l’estudi SELECT de 17.604 persones amb obesitat i malalties cardíaques, la semaglutida va reduir els atacs cardíacs, els accidents cerebrovasculars i les morts cardiovasculars en un 20 per cent (Lincoff et al., 2023). Un estudi de veterans dels Estats Units amb diabetis va relacionar els fàrmacs GLP-1 amb un risc més baix de moltes condicions, incloent la demència, l’addicció i les infeccions, i un risc més alt d’altres, com ara problemes digestius i pancreatitis (Xie, Choi i Al-Aly, 2025), però aquests estudis observacionals no poden provar la causa. I en dos grans estudis en la malaltia d’Alzheimer inicial, la semaglutida oral no va retardar el declivi (Cummings et al., 2026). Aquests són medicaments potents per a malalties específiques; si retarden l’envelliment en si és desconegut.

Restricció de calories

Grau d' evidència: proves humanes prometedores

Menjar menys sense malnutrició allarga la vida en moltes espècies, i va ser la primera “intervenció anti-envelliment” que es va trobar mai. En els micos, els dos grans estudis a llarg termini al principi semblaven estar en desacord, però una anàlisi conjunta va concloure que la restricció calòrica millora la salut i la supervivència quan es tenen en compte els detalls de la dieta i l’edat (Ajuntament de Mataró, 2017.). En el CALERIE 2 trial, es va demanar a 218 adults sans i no obesos que mengessin un 25 per cent menys durant dos anys i van aconseguir al voltant del 12 per cent. La seva pressió arterial, el colesterol i la sensibilitat a la insulina van millorar (Kraus et al., 2019), i una mesura del ritme de l’envelliment biològic, DunedinPACE, es va alentir entre un 2 i un 3 per cent, encara que dos altres rellotges no van canviar (Waziry et al., 2023). La restricció calòrica pot costar múscul i os, i no és segur per a persones amb o en risc de trastorns alimentaris, o per a persones grans fràgils.

Intercanvi de sang i plasma jove

Grau d' evidència: primerenc o especulatiu

Quan les circulacions d’un ratolí vell i un jove s’uneixen, alguns dels teixits del ratolí vell, com ara el múscul i el fetge, es reparen millor (Conboy et al., 2005). Una proteïna de la sang, GDF11, va ser aclamada com el factor rejovenidor, però treballs posteriors no van poder reproduir els resultats (Egerman et al., 2015). Alguns investigadors ara pensen que diluir els factors nocius en la sang vella és més important que afegir-ne de joves: en ratolins vells, simplement substituint la meitat del plasma per una solució de sal i albúmina es millora el teixit muscular, hepàtic i cerebral (Mehdipour et al., 2020). En un petit encàrrec controlat per placebo, repetit Intercanvi terapèutic de plasma (substituint el plasma per una solució d’albúmina) va canviar diversos rellotges epigenètics cap a una edat més jove (Fuentealba et al., 2025), i en un estudi sobre la malaltia d’Alzheimer va alentir el declivi de les activitats diàries en persones amb malaltia moderada (Boada et al., 2020). El 2019, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units va advertir el públic que les infusions de plasma de donants joves “no tenen cap benefici clínic demostrat” i comporten riscos reals (Ajuntament de Girona, 2019.).

Rellotges epigenètics: mesurant l’edat biològica

Una eina de mesura, no un tractament

Per provar si alguna cosa alenteix l’envelliment, els investigadors necessiten una manera de mesurar-ho sense esperar dècades. Rellotges epigenètics Llegir les marques químiques (metilació) en centenars de llocs de l’ADN i estimar l’edat a partir del patró. El primer, per Steve Horvath, va treballar a través de dotzenes de teixits (Horvath, 2013; Hannum et al., 2013). Més tard, els rellotges es van entrenar per predir la salut en lloc de l’edat del calendari: PhenoAge (Levine et al., 2018), GrimAge, que prediu fortament el temps fins a la mort (Lu et al., 2019), i DunedinPACE, que estima la rapidesa amb què algú està envellint ara, com un velocímetre (Belsky et al., 2022). Les persones els rellotges dels quals corren per davant de la seva edat moren més aviat de mitjana (Chen et al., 2016).

El que encara no ens poden dir: si tornar enrere el rellotge fa que una persona sigui més saludable. Un tractament podria canviar les marques sense canviar la biologia subjacent. Els rellotges també poden ser sorollós: la mateixa mostra de sang mesurada dues vegades ha donat lectures fins a nou anys d’interval, encara que les versions millorades redueixen això (Higgins-Chen et al., 2022). Les proves de “edat biològica” del consumidor varien àmpliament i no haurien de guiar les decisions mèdiques.

El que es demostra avui en la gent

Grau d' evidència: provat en persones

Mentre la ciència anterior madura, l’evidència més forta per a anys més saludables prové d’hàbits i tractaments provats en un nombre molt gran de persones. Cap d’ells reverteix l’envelliment, però junts retarden les malalties de l’edat per anys, i la majoria d’ells costen poc o res.

Activitat física. L’Organització Mundial de la Salut recomana 150 a 300 minuts d’activitat moderada, o 75 a 150 minuts d’activitat vigorosa, cada setmana, amb l’enfortiment muscular en dos dies o més i, per als adults grans, entrenament d’equilibri per prevenir caigudes. L’activitat regular està relacionada amb un menor risc de malalties cardíaques, accidents cerebrovasculars, diabetis tipus 2, diversos càncers, depressió i demència (WHO, 2020). L’entrenament de força construeix múscul a qualsevol edat.

No fumar. Les persones que deixen de fumar abans dels 40 anys eviten més del 90 per cent del risc addicional de mort de continuar (Jha et al., 2013). Parar a qualsevol edat ajuda.

Pressió arterial i colesterol. En l’estudi SPRINT, el control intensiu de la pressió arterial va reduir els esdeveniments cardiovasculars i les morts, i va reduir el deteriorament cognitiu lleuger (SPRINT MIND, 2019). La pressió arterial alta normalment no té símptomes, de manera que mesurar-la és l’única manera de saber.

Dieta. En l’estudi PREDIMED, una dieta mediterrània complementada amb oli d’oliva o nous va reduir els esdeveniments cardiovasculars importants en un 30% en comparació amb una dieta de greixos reduïts (Estruch et al., 2018). L’OMS afirma que cap nivell d’alcohol és segur per a la salut; menys és millor.

Dorm. Els adults són aconsellats per dormir almenys set hores a la nit regularment (Barcelona: Ajuntament, 2015.); el son curt o pertorbat a llarg termini està relacionat amb malalties cardíaques i metabòliques, i l’apnea del son és comuna i tractable.

Connexió social. En una gran meta-anàlisi, les persones amb relacions socials més fortes tenien aproximadament un 50% més de probabilitat de sobreviure durant els períodes d’estudi (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2010.).

Oïda, visió i vacunes. La pèrdua d’audició és el factor de risc modificable més gran per a la demència identificat per la Comissió Lancet, que enllaça el 45% dels casos de demència amb 14 factors modificables (Livingston et al., 2024). En l’estudi ACHIEVE, una intervenció auditiva va alentir el declivi cognitiu en un 48% durant tres anys entre els adults més grans amb un risc més alt (Lin et al., 2023). A natural experiment in Wales found that shingles vaccination was followed by about 20 percent fewer dementia diagnoses over seven years (Eyting et al., 2025).

Quan canvien llocs sencers. Els guanys més grans han arribat quan les comunitats han canviat juntes. A Carèlia del Nord, Finlàndia, un programa a tota la regió des de 1972 va reduir el tabac, el colesterol i la pressió arterial, i les morts per malalties coronàries entre persones d’entre 35 i 64 anys van caure en un 82% en homes i un 84% en dones el 2012 (Jousilahti et al., 2016; Puska et al., 2016). Després que Escòcia prohibís fumar en llocs públics tancats el 2006, les hospitalitzacions per atacs cardíacs i angina inestable van caure un 17% en un any (Pell et al., 2008.). En l’estudi FINGER de Finlàndia, un programa de dos anys d’alimentació, exercici, entrenament cerebral i controls vasculars va millorar el pensament i la memòria en persones amb risc de demència (Ajuntament de Mataró, 2015.), i a Taketoyo, Japó, les persones grans que van participar en salons comunitaris tenien la meitat de probabilitats de desenvolupar discapacitats durant cinc anys (Hidalgo et al., 2015.).

Les intervencions de longevitat més potents mai provades no costen gairebé res: moure’s, dormir, no fumar i mantenir-se connectat. La nova ciència té com a objectiu afegir-se a elles, no substituir-les.

Com canviaria la població si visqués més temps i estigués sana

El món està passant per un gir demogràfic que mai no ha passat abans. Segons les Nacions Unides, la taxa de fertilitat global és ara de 2,25 naixements per dona, en comparació amb els 3,31 del 1990; més de la meitat de tots els països i àrees tenen una fertilitat per sota del nivell de substitució d’aproximadament 2,1, i gairebé un de cada cinc per sota de l’1,4. The world’s population, 8.2 billion in 2024, is projected to peak at about 10.3 billion in the mid-2080s and fall slightly to 10.2 billion by 2100. En 63 països i àrees, que representen el 28% de la humanitat, la població ja ha arribat al seu màxim. A finals de la dècada del 2070, es preveu que les persones de 65 anys i més superin en nombre els nens menors de 18 anys (UN World Population Prospects 2024). Les raons per les quals la fertilitat cau, i per què la Fundació Local Solar System dóna suport a l’educació i a una elecció real per a cada família, es poden trobar a la nostra pàgina sobre població, consum i recursos.

Una població més gran es descriu normalment com un pes: menys treballadors que sustenten més jubilats. La mesura estàndard, la relació de dependència de l’edat avançada, compta persones de 65 anys i més per cada 100 persones d’entre 20 i 64 anys. Calculat a partir de les xifres de l’ONU, era 18 per al món el 2024 i es projecta que arribarà als 29 el 2050 i als 44 el 2100; al Japó ja és de 55 (UN World Population Prospects 2024).

La vellesa no és un nombre fix

Aquesta mesura assumeix que un home de 65 anys el 2100 serà tan fràgil com un home de 65 anys el 1950. Els demògrafs Warren Sanderson i Sergei Scherbov van argumentar que això és equívoc. Van proposar mesurar l’edat pels anys que la gent ha viscut, no els anys que han viscut, i van mostrar que les poblacions poden “fer-se més joves” per aquesta mesura fins i tot quan la seva edat mitjana augmenta (Sanderson i Scherbov, 2005; Sanderson i Scherbov, 2010). Una versió estableix el llindar de la vellesa on l’esperança de vida restant cau per sota dels 15 anys: per a les dones franceses, això era 58 en 1900 i gairebé 75 en 2012 (Sanderson i Scherbov, 2015).

La paraula clau és saludable. A nivell mundial, l’esperança de vida va augmentar de 66,8 a 73,1 anys entre el 2000 i el 2019, mentre que la diferència entre l’esperança de vida i l’esperança de vida saludable es va ampliar de 8,5 a 9,6 anys (OMS Global Health Observatory; Garmany i Terzic, 2024). Els anys addicionals passats en mala salut s’afegeixen a la pressió sobre les famílies i els sistemes de salut. Els anys addicionals en bona salut són diferents: la gent pot seguir treballant si ho desitja, cuidar els altres, ser voluntària, aprendre i contribuir. És per això que la ciència d’aquesta pàgina és important per a la població, no només per als individus.

El gràfic de dalt és una il·lustració, no un pronòstic. Utilitza la població projectada de l’ONU i fa una pregunta: si les persones guanyen anys saludables i l’edat a la qual normalment deixen de treballar i necessiten més suport augmenta amb ells, com canviaria l’equilibri? Si aquesta línia es mogués de 65 a 70, el món del 2100 tindria unes 31 persones grans per cada 100 d’edat activa en lloc de 44; als 75, unes 21, prop del nivell actual. Les suposicions són grans: que els anys addicionals són saludables, que el treball i les pensions s’adapten, i que els guanys arriben a tothom, no només als rics.

Més tard, una paternitat més saludable

Els pares tenen fills més tard a gairebé tot arreu. A través dels països de l’OCDE, l’edat mitjana de les mares en el seu primer naixement va augmentar de 26,4 el 2000 a 29,6 el 2024 (Base de dades familiar de l’OCDE). Els ovaris mostren un envelliment marcat abans que la majoria dels altres teixits del cos (Garrison, 2026), i la disminució de la fertilitat a finals dels anys trenta i quaranta limita el nombre de fills que les persones que comencen més tard poden tenir. La recerca sobre l’envelliment reproductiu és ara una part de la gerociència: per exemple, el test VIBRANT a la Universitat de Colúmbia va provar si la rapamicina en dosis baixes pot retardar la pèrdua d’òvuls en dones de 35 a 45 anys (ClinicalTrials.gov NCT05836025); els seus resultats encara no s’han publicat. Si l’envelliment reproductiu es pogués alentir de manera segura, les persones que volen tenir fills podrien tenir-los més tard, sense la pressió d’una finestra tancada.

Per què molts demògrafs esperen que el declivi duri

És important ser honest sobre la visió oposada. Els pronosticadors de la càrrega global de malalties esperen que 155 de 204 països i territoris tinguin una fertilitat per sota de la substitució el 2050 i 198 el 2100; de 47 països on la fertilitat ha rebotat, només tres han tornat per sobre de la substitució (GBD 2021 Fertility and Forecasting Collaborators, 2024). L’ONU considera que els països amb una fecunditat molt baixa, les poblacions dels quals ja han arribat al seu punt àlgid, és molt improbable que tornin a la substitució en 30 anys (UN World Population Prospects 2024). Alguns demògrafs descriuen un possible trampa de baixa fertilitat, en què les generacions més petites, la mida ideal de la família i les pressions econòmiques es reforcen mútuament (Barcelona: Llibres i revistes, 2006.), i els economistes Dean Spears i Michael Geruso argumenten que sense un canvi de rumb, la població mundial podria reduir-se durant molt de temps després del seu pic (Spears i Geruso, 2025). Les vides més llargues per si soles no resolen això: disminueixen lentament, però a llarg termini una població que té massa pocs naixements encara es redueix.

La nostra hipòtesi: el declivi és un problema temporal

El Local Solar System La Fundació creu que el declivi de la població és un problema temporal, una transició a la qual s’ha d’adaptar en lloc d’una crisi permanent. Presentem això com una hipòtesi, amb les nostres raons i amb l’evidència que ho demostraria correcte o erroni.

El raó.

1. Una vida sana més llarga significa que es necessiten menys naixements per a una població estable. En una població que ni creix ni disminueix, la seva grandària és igual al nombre de naixements cada any multiplicat per l’esperança de vida al naixement, una identitat bàsica de la demografia (Preston, Heuveline i Guillot, 2001). Si l’esperança de vida augmentés d’uns 73 anys a 90, la mateixa població podria ser mantinguda amb uns cinc naixements menys cada any.
2. La salut, no l’edat, determina qui necessita suport. Si la gerociència retarda les malalties de l’edat fins i tot uns quants anys, la taxa efectiva de dependència podria mantenir-se propera a l’actual, fins i tot mentre la població envelleix, com il·lustra el gràfic anterior.
3. Una finestra fèrtil més llarga podria permetre a la gent tenir els fills que vulgui. Si es pot alentir de manera segura l’envelliment reproductiu, ser pares més tard ja no significaria menys fills.
4. Fertility has recovered before. Among the most developed countries, some studies found that further progress in development was associated with rising fertility (Myrskylä, Kohler and Billari, 2009), especially where work and family life are easier to combine (Luci-Greulich and Thévenon, 2014), though this finding is disputed (Harttgen and Vollmer, 2014).
5. Un descens més suau dóna temps per adaptar-se. L’ONU projecta un pic lent i una lleugera caiguda aquest segle, no pas un col·lapse, que deixa dècades per a la ciència, el treball i les polítiques familiars per adaptar-se.

Què ho provaria? La hipòtesi guanyaria suport si: l’esperança de vida sana augmenta més ràpid que l’esperança de vida, tancant la bretxa; un encàrrec mostra que una intervenció retarda diverses malalties d’edat a la vegada, com TAME va ser dissenyat per fer; els naixements a edats més grans augmenten prou que les mides completes de la família parin de caure; i les projeccions de dependència de la vellesa mesurades per salut, en lloc d’edat fixa, es mantenen estables. Es veuria afeblida si la diferència entre els anys de vida saludable continua augmentant, si els primers ensayos humans amb rapamicina, senolítics i reprogramació fracassen, i si la fertilitat segueix caient fins i tot quan els pares tenen vides llargues i sanes, un bon suport i una real elecció. Seguirem les proves i actualitzarem aquesta pàgina a mesura que arribin.

Un món amb menys gent que viu més temps també pot ser un món més lleuger, i per això aquesta pregunta pertany a la categoria de les més importants. Local Solar System El treball de la Fundació sobre equilibri entre persones i recursos.

Aneu amb compte: suplements, clíniques i autoexperimentació

Organitzacions que fan aquesta feina

Aquestes organitzacions sense ànim de lucre publiquen el que fan i informen resultats mesurables. Si voleu donar suport a l’envelliment saludable, mireu el seu treball i considereu fer-los una donació directament, a través dels seus propis llocs web. La Fundació Local Solar System no té cap afiliació amb cap d’ells i no rep res d’ells. Abans de donar, llegeix els informes anuals i comptes de cada organització.

• HelpAge International (Regne Unit, entitat de caritat registrada 288180). Treballa amb organitzacions col·laboradores en molts països per tal que les persones grans tinguin accés a l’atenció sanitària, assistència social i seguretat d’ingressos, i defensa els seus drets.
• Age UK (Regne Unit, entitat de caritat registrada 1128267). Ofereix suport pràctic a les persones grans que es troben en situació de pobresa, aïllament i negligència, i realitza investigacions i campanyes per millorar la política.
• British Heart Foundation (Regne Unit, entitat de caritat registrada 225971). El major finançador independent de la investigació en malalties cardíaques i circulatòries al Regne Unit.
• [Associació Americana del Cor] (https://www.heart.org/) (Estats Units, exempt d’impostos sense ànim de lucre). Finança la investigació en malalties cardíaques i accidents cerebrovasculars i dirigeix programes públics de prevenció.
• Alzheimer’s Society (Regne Unit, entitat de caritat registrada 296645) i la Alzheimer’s Association (Estats Units, exempt d’impostos sense ànim de lucre). Ambdues donen suport a les persones que viuen amb demència i els seus cuidadors, i financen la investigació en prevenció, tractament i cura.

Com podeu ajudar

• Comença amb el que està demostrat. Mou-te una mica més avui, afegeix exercicis de força i equilibri, i demana a un professional sanitari que et controli la pressió arterial.
• Proveu la vostra audição i els vostres ulls, i animeu als pares i avis a fer el mateix.
• Mantingueu-vos en contacte. Truqueu a algú amb qui no heu parlat durant un temps; convideu un veí aïllat a alguna cosa.
• Seguiu els ensays, no els anuncis. Els resultats dels ensays registrats, publicats en revistes revisada per experts, són el que compta.
• Sigueu escèptics davant les afirmacions de miracles, i compartiu aquesta pàgina quan en veieu un.
• Ajuda’ns a mantenir aquesta pàgina precisa. Investigadors, clínics i traductors poden ser voluntaris al taula de contribucions.

Fonts i més lectura

• Kennedy et al. (2014), Geroscience: linking aging to chronic disease, Cell 159
• López-Otín et al. (2013), Les característiques de l’envelliment, Cell 153
• López-Otín et al. (2023), Hallmarks of aging: an expanding universe, Cell 186
• Goldman et al. (2013), Els beneficis econòmics i de salut substancials d’un envelliment retardat poden justificar un nou enfocament per a la recerca mèdica, Health Affairs 32
• Scott, Ellison i Sinclair (2021), El valor econòmic de l’envelliment, Nature Aging 1
• Centre Nacional d’Estadístiques de Salut dels Estats Units (2026), NHIS Adult Summary Health Statistics, 2025, i el NHIS 2025 sample adult file
• Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, SEER*Explorer, incidència de càncer per edat, 2019 a 2023
• Manly et al. (2022), Estimating the prevalence of dementia and mild cognitive impairment in the US, JAMA Neurology 79
• Garmany i Terzic (2024), Global healthspan-lifespan gaps among 183 World Health Organization member states, JAMA Network Open 7
• Institut Nacional d’Envelliment dels EUA, Programa de proves d’intervencions
• Vézina, Kudelski i Sehgal (1975), Rapamycin (AY-22,989), a new antifungal antibiotic, Journal of Antibiotics 28
• Harrison et al. (2009), Rapamycin fed late in life extends lifespan in genetically heterogeneous mice, Nature 460
• Miller et al. (2011), Rapamycin, but not resveratrol or simvastatin, extends life span of genetically heterogeneous mice, Journals of Gerontology A 66
• Miller et al. (2014), L’augment de la vida mitjançant rapamicina en ratolins és dependent de la dosi i el sexe, Aging Cell 13
• Mannick et al. (2014), mTOR inhibition improves immune function in the elderly, Science Translational Medicine 6
• Mannick et al. (2018), TORC1 inhibition enhances immune function and reduces infections in the elderly, Science Translational Medicine 10
• Mannick et al. (2021), L’objectiu de la biologia de l’envelliment amb inhibidors mTOR per millorar la funció immunitària en adults grans: fase 2b i fase 3 ensayos aleatoris, Lancet Healthy Longevity 2
• Moel et al. (2025), Influence of rapamycin on safety and healthspan metrics after one year: PEARL trial results, Aging 17
• Lee, Kuerec i Maier (2024), [Targeting ageing with rapamycin and its derivatives in humans: a systematic review](https://doi.org/10.1016/S2666-7568(23) 00258-1), Lancet Healthy Longevity 5
• Lamming et al. (2012), La resistència a la insulina induïda per rapamicina és mediada per la pèrdua de mTORC2 i desacoblada de la longevitat, Science 335
• Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, DailyMed: sirolimus prescribing information
• A. i al. (2008), Senescence-associated secretory phenotypes reveal cell-nonautonomous functions of oncogenic RAS and the p53 tumor suppressor, PLOS Biology 6
• Baker et al. (2011), Clearance of p16Ink4a-positive senescent cells delays ageing-associated disorders, Nature 479
• Baker et al. (2016), Naturally occurring p16Ink4a-positive cells shorten healthy lifespan, Nature 530
• Zhu et al. (2015), El taló d’Aquil·les de les cèl·lules senescents: del transcriptoma als fàrmacs senolítics, Aging Cell 14
• Xu et al. (2018), Senolytics milloren la funció física i augmenten l’esperança de vida en edat avançada, Nature Medicine 24
• Yousefzadeh et al. (2018), Fisetin és un senotherapeutic que estén la salut i l’esperança de vida, EBioMedicine 36
• Justícia i llibertat. (2019), Senolytics in idiopathic pulmonary fibrosis: results from a first-in-human, open-label, pilot study, EBioMedicine 40
• Hickson et al. (2019), Senolytics decrease senescent cells in humans, EBioMedicine 47
• Farr et al. (2024), Efectes de la teràpia senolítica intermitent sobre el metabolisme ossi en dones postmenopàusiques: un assaig controlat aleatori de fase 2, Nature Medicine 30
• Gonzales et al. (2023), Teràpia senòlita en malaltia d’Alzheimer lleu: un estudi de viabilitat de fase 1, Nature Medicine 29
• Unity Biotechnology (2025), ASPIRE fase 2b topline results i certificat de dissolució, US Securities and Exchange Commission filings
• Mills et al. (2016), L’administració a llarg termini de nicotinamida mononucleòtid mitiga el declivi fisiològic associat amb l’edat en ratolins, Cell Metabolism 24
• Zhang et al. (2016), NAD+ repletion improves mitocondrial and stem cell function and enhances life span in mice, Science 352
• Harrison et al. (2021), 17-a-estradiol tard en la vida estén la longevitat en ratolins mascles UM-HET3 d’envelliment; nicotinamida riboside i tres altres fàrmacs no afecten la longevitat en cap dels sexes, Aging Cell 20
• Martens et al. (2018), La suplementació crònica de ribosid de nicotinamida és ben tolerada i eleva el NAD+ en adults de mitjana edat i majors saludables, Nature Communications 9
• Yoshino et al. (2021), El mononucleòtid de nicotinamida augmenta la sensibilitat a la insulina muscular en dones prediabètiques, Science 372
• Brakedal et al. (2022), L’estudi NADPARK: un encàrrec aleatori de fase I de suplementació de nicotinamida ribosida en la malaltia de Parkinson, Cell Metabolism 34
• Zhang et al. (2025), Efficacy of oral nicotinamide mononucleotide supplementation on glucose and lipid metabolism for adults: a systematic review, Critical Reviews in Food Science and Nutrition 65
• Prokopidis et al. (2025), The effect of nicotinamide mononucleotide and riboside on skeletal muscle mass and function, Journal of Cachexia, Sarcopenia and Muscle 16
• Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (2025), response to citizen petition on NMN, docket FDA-2023-P-0872
• Howitz et al. (2003), Small molecule activators of sirtuins extend Saccharomyces cerevisiae lifespan, Nature 425
• Baur et al. (2006), Resveratrol millora la salut i la supervivència de ratolins en una dieta alta en calories, Nature 444
• Pearson et al. (2008), Resveratrol retards age-related deterioration and mimics transcriptional aspects of dietary restriction without extending life span, Cell Metabolism 8
• Kaeberlein et al. (2005), Activació específica del substrat de les sirtuines pel resveratrol, Journal of Biological Chemistry 280
• Pacholec et al. (2010), SRT1720, SRT2183, SRT1460, i resveratrol no són activadors directes de SIRT1, Journal of Biological Chemistry 285
• Burnett et al. (2011), Absence of effects of Sir2 overexpression on lifespan in C. elegans and Drosophila, Nature 477
• GlaxoSmithKline and Sirtris Pharmaceuticals (2008), tender offer statement, US Securities and Exchange Commission (anglès)
• Kanfi et al. (2012), The sirtuin SIRT6 regulates lifespan in male mice, Nature 483
• Roichman et al. (2021), La restauració de l’homeòstasi energètica per SIRT6 estén la vida saludable, Nature Communications 12
• El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2009 i 2012
• Bernardes de Jesus et al. (2012), Telomerase gene therapy in adult and old mice delays aging and increases longevity without increasing cancer, EMBO Molecular Medicine 4
• Kim et al. (1994), Associació específica de l’activitat de la telomerasa humana amb cèl·lules immortals i càncer, Science 266
• Telòmers Mendelian Randomization Collaboration, Haycock et al. (2017), Associació entre la longitud del telòmer i el risc de càncer i malalties no neoplàsiques, JAMA Oncology 3
• Armanios i Blackburn (2012), The telomere syndromes, Nature Reviews Genetics 13
• Townsley et al. (2016), Danazol treatment for telomere diseases, NEJM 374
• Takahashi i Yamanaka (2006), Inducció de cèl·lules mare pluripotents a partir de cultius de fibroblasts embrionaris i adults de ratolí per factors definits, Cell 126
• Ocampo et al. (2016), In vivo amelioration of age-associated hallmarks by partial reprogramming, Cell 167
• Lu et al. (2020), Reprogramar per recuperar informació epigenètica juvenil i restaurar la visió, Nature 588
• Browder et al. (2022), In vivo reprogramació parcial altera l’edat-associats canvis moleculars durant l’envelliment fisiològic en ratolins, Nature Aging 2
• Macip et al. (2024), La reprogramació parcial mitjançada per la teràpia gènica estén la vida i inverteix els canvis relacionats amb l’edat en ratolins ancians, Cellular Reprogramming 26
• Abad et al. (2013), Reprograming in vivo produces teratomas and iPS cells with totipotency features, Nature 502
• Parras et al. (2023), La reprogramació in vivo condueix a la mort prematura associada amb fallades hepàtiques i intestinals, Nature Aging 3
• Life Biosciences (2026), FDA clearance of IND for ER-100 and first patient dosed; trial record NCT07290244
• Anuncis de la companyia: Altos Labs (2022), Retro Biosciences (2026), NewLimit (2026); i MIT Technology Review (2023) sobre Retro Biosciences
• Jiang et al. (2025), review of the Interventions Testing Program, Journals of Gerontology A 80
• Harrison et al. (2014), Acarbose, 17-α-estradiol, and nordihydroguaiaretic acid extend mouse lifespan preferentially in males, Aging Cell 13.
• Strong et al. (2016), Longer lifespan in male mice treated with a weakly estrogenic agonist, an antioxidant, an α-glucosidase inhibitor or a Nrf2-inducer, Aging Cell 15
• Strong et al. (2008), Àcid nordihidroguaiarètic i aspirina augmenten la vida útil de ratolins mascles genèticament heterogenis, Aging Cell 7
• Miller et al. (2019), La suplementació de glicina estén la vida útil dels ratolins mascles i femelles, Aging Cell 18
• Miller et al. (2020), Canagliflozin estén l’esperança de vida en ratolins mascles genèticament heterogenis però no femelles, JCI Insight 5
• Strong et al. (2022), Beneficis de l’esperança de vida per a la combinació de rapamicina més acarbosa i captopril en ratolins genèticament heterogenis, Aging Cell 21
• Bannister et al. (2014), Can people with type 2 diabetes live longer than those without?, Diabetes, Obesity and Metabolism 16
• A. Barbosa et al. (2016), Metformin as a tool to target aging, Cell Metabolism 23
• Keys et al. (2022), Reavaluant l’evidència d’un avantatge de supervivència en diabetis tipus 2 tractada amb metformina en comparació amb controls sense diabetis, International Journal of Epidemiology 51
• Conjunt i al. (2019), Metformin inhibeix les adaptacions mitocondrials a l’entrenament d’exercici aeròbic en adults grans, Aging Cell 18
• Walton et al. (2019), Metformin embota la hipertròfia muscular en resposta a l’entrenament d’exercici de resistència progressiva en adults grans (MASTERS), Aging Cell 18
• Lincoff et al. (2023), Semaglutide i resultats cardiovasculars en obesitat sense diabetis (SELECT), NEJM 389
• Xie, Choi i Al-Aly (2025), Mapping the effectiveness and risks of GLP-1 receptor agonists, Nature Medicine 31
• Cummings et al. (2026), Oral semaglutide in early Alzheimer’s disease (evoke and evoke+), The Lancet 407
• Mattison et al. (2017), La restricció calòrica millora la salut i la supervivència dels micos rhesus, Nature Communications 8
• Kraus et al. (2019), 2 anys de restricció calòrica i risc cardiometabòlic (CALERIE), Lancet Diabetes & Endocrinology 7
• Waziry et al. (2023), Efecte de la restricció calòrica a llarg termini sobre les mesures de metilació de l’ADN de l’envelliment biològic, Nature Aging 3
• Conboy et al. (2005), Rejuvenation of aged progenitor cells by exposure to a young systemic environment, Nature 433
• Mehdipour et al. (2020), Rejuvenament de tres teixits de capes germinals intercanviant plasma sanguini vell amb salina-albúmina, Aging 12
• Egerman et al. (2015), GDF11 augments amb l’edat i inhibeix la regeneració del múscul esquelètic, Cell Metabolism 22
• Fuentealba et al. (2025), L’anàlisi multi-òmica revela biomarcadors que contribueixen al rejoveniment de l’edat biològica en resposta a l’intercanvi terapèutic de plasma, Aging Cell 24
• Boada et al. (2020), Un encàrrec clínic controlat i aleatoritzat d’intercanvi de plasma amb substitució d’albúmina per a la malaltia d’Alzheimer (AMBAR), Alzheimer’s & Dementia 16
• Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (2019), Declaració advertint els consumidors contra la recepció de infusions de plasma de donants joves
• Horvath (2013), DNA methylation age of human tissues and cell types, Genome Biology 14
• Hannibal i al. (2013), Perfils de metilatge a tot el genoma revelen vistes quantitatives de les taxes d’envelliment humà, Molecular Cell 49
• Levine et al. (2018), Un biomarcador epigenètic de l’envelliment per a la durada de vida i la salut (PhenoAge), Aging 10
• Lu et al. (2019), DNA methylation GrimAge strongly predicts lifespan and healthspan, Aging 11
• Belsky et al. (2022), DunedinPACE, un biomarcador de metilació d’ADN del ritme de l’envelliment, eLife 11
• Chen et al. (2016), DNA methylation-based measures of biological age: meta-analysis predicting time to death, Aging 8
• Higgins- Chen et al. (2022), Una solució computacional per reforçar la fiabilitat dels rellotges epigenètics, Nature Aging 2
• Organització Mundial de la Salut (2020), Guies sobre l’activitat física i el comportament sedentari
• Jha et al. (2013), 21st-century hazards of smoking and benefits of cessation in the United States, NEJM 368
• SPRINT MIND Investigators (2019), Efecte del control intensiu vs estàndard de la pressió arterial sobre la demència probable, JAMA 321
• Estruch et al. (2018), Prevenció primària de malalties cardiovasculars amb una dieta mediterrània, NEJM 378
• Watson et al. (2015), Quantitat recomanada de son per a un adult sa, Sleep 38
• Holt-Lunstad et al. (2010), Relacions socials i risc de mortalitat, PLOS Medicine 7
• Livingston et al. (2024), Dementia prevention, intervention, and care: 2024 report of the Lancet standing Commission, The Lancet 404
• Lin et al. (2023), Hearing intervention versus health education control to reduce cognitive decline (ACHIEVE), The Lancet 402
• Eyting et al. (2025), Un experiment natural sobre l’efecte de la vacunació contra l’herpes zoster en la demència, Nature
• Paluch et al. (2022), Pasos diaris i mortalitat per totes les causes: una meta-anàlisi de 15 cohorts internacionals, The Lancet Public Health 7
• Ell i al. (2016), Tendències de mortalitat per CHD en 40 anys i el paper dels factors de risc en la disminució de la mortalitat: l’experiència del projecte de Carèlia del Nord, Global Heart 11
• Puska et al. (2016), Fons, principis, implementació i experiències generals del Projecte de Carèlia del Nord, Global Heart 11
• Vartiainen et al. (2010), Trenta-cinc anys tendències en factors de risc cardiovascular a Finlàndia, International Journal of Epidemiology 39
• Pell et al. (2008), Legislació sense fum i hospitalitzacions per síndrome coronaria aguda, NEJM 359
• A. i al. (2015), Una intervenció multidomini de 2 anys per prevenir el declivi cognitiu en persones grans en risc (FINGER), The Lancet 385
• Hikichi et al. (2015), Efecte d’un programa d’intervenció comunitària que promou les interaccions socials en la prevenció de la discapacitat funcional per a adults grans: l’estudi JAGES Taketoyo, Journal of Epidemiology and Community Health 69
• United Nations, Department of Economic and Social Affairs, Population Division (2024), World Population Prospects 2024: Summary of Results i data files
• Sanderson i Scherbov (2005), La mitjana de la vida que queda pot augmentar a mesura que les poblacions humanes envelleixen, Nature 435
• Sanderson i Scherbov (2010), Remeasuring aging, Science 329
• Sanderson i Scherbov (2015), Auments més ràpids en l’esperança de vida humana podrien conduir a un envelliment més lent de la població, PLOS ONE 10
• Organització Mundial de la Salut, Observatori Global de la Salut: esperança de vida i esperança de vida saludable
• Base de dades de famílies de l’OCDE, Edat de les mares al part i fertilitat específica per edat
• Garrison (2026), Beyond reproduction: the ovary as a systemic regulator of female health and aging, PLOS Biology 24
• «Vibrant study of rapamycin and ovarian ageing» (en anglès). ClinicalTrials.gov NCT05836025.
• GBD 2021 Fertility and Forecasting Collaborators (2024), Global fertility in 204 countries and territories, 1950 to 2021, with forecasts to 2100, The Lancet 403
• Lutz, Skirbekk i Testa (2006), The low-fertility trap hypothesis, Vienna Yearbook of Population Research
• Spears i Geruso (2025), After the Spike: Population, Progress, and the Case for People, Simon & Schuster
• Preston, Heuveline i Guillot (2001), Demografia: mesurar i modelar processos de població, Blackwell
• Myrskylä, Kohler i Billari (2009), Avances in development reverse fertility declines, Nature 460
• Luci-Greulich i Thévenon (2014), Does economic advancement ‘cause’ a re-increase in fertility?, European Journal of Population 30
• Harttgen i Vollmer (2014), Una inversió en la relació del desenvolupament humà amb la fertilitat?, Demografia 51
• Revista de la Universitat de Barcelona (2015). 2015.  Biodiversitat
• Detalls de la caritat del registre de Charity Commission for England and Wales i l’estat sense ànim de lucre dels EUA de ProPublica Nonprofit Explorer