Agrovoltaics: solar sobre cultius

Les granges solars necessiten terra, i la millor terra per a l’energia solar, oberta, plana i assolellada, és sovint terra de conreu. Això crea un conflicte silenciós entre el menjar i l’energia. L’agrovoltaica (també anomenada agrofotovoltaica o compartició solar) intenta dissoldre-la: panells sobre suports alts o en files àmpliament espaciades, amb cultius o pasturatge sota i entre ells.

L’honest resum: **s’ha demostrat que l’agrovoltaica augmenta la producció total d’una hectàrea, sovint entre un 50 i un 80%, però sempre cedeix una mica d’electricitat en comparació amb una granja solar normal, sovint cedeix algun rendiment de cultiu en comparació amb un camp obert, i costa més construir-la que cap de les dues. Guanya on l’ombra ajuda el cultiu, on la terra és massa valuosa per renunciar-hi o on les regles exigeixen que la agricultura continuï.

Què és

Hi ha tres dissenys amplis (Fraunhofer ISE, 2024):

• Sistema sobre pals. Panells en un marc de quatre a sis metres d’alçada, per tal que els tractores i les collidores puguin passar per sota. L’exemple més ben estudiat és Heggelbach al sud d’Alemanya.
• Sistema d’interespai. Files de panells a una alçada normal amb franges amples entre ells. Els panells verticals de dues cares (bifacials) orientats a l’est i a l’oest són una versió: a Eppelborn-Dirmingen, Alemanya, un sistema vertical de 2 MW deixa almenys el 90% de la terra cultivable.
• Hàbitat de pasturatge i pol·linització sota granges solars convencionals. Les ovelles sota panells són comunes; el valor agrícola per hectàrea és més baix, i alguns experts no compten això com a agrovoltaics en absolut.

Hivernacles amb terrats solars i panells sobre horts, vinyes i baies (on poden substituir xarxes de calamarsa i cobertes de plàstic) es troben entre aquests tipus.

Com funciona

La llum es comparteix, no es duplica. La llum solar en un camp és un pressupost fix: aproximadament de 1.000 a 2.000 kWh per metre quadrat a l’any en la majoria de les regions agrícoles. Els panells intercepten part d’ella i la collita rep la resta. El truc és que molts cultius no poden utilitzar la llum solar plena de l’estiu. La fotosíntesi en una fulla s’eleva amb la llum i després s’aplaça en un punt de saturació de llum; per sobre d’ella, la llum extra afegeix calor i estrès hídric en lloc de creixement. Els cultius tolerants a l’ombra com ara les verdures de fulla, l’herba del trèvol, moltes fruites i baies saturen aviat i perden poc quan se’ls treu part de la llum (Fraunhofer ISE, 2024). Els cultius que necessiten sol com el blat de moro o el blat en un any fred perden més.

La proporció equivalent de terra. La manera estàndard per jutjar un camp compartit és LER = Y_crop,shared / Y_crop,alone + Y_power,shared / Y_power,alone. En paraules senzilles: afegiu la part d’una collita normal que encara obteniu a la part de l’electricitat que obteniu d’un parc solar normal. Un LER d’1,0 significa que compartir no és millor que dividir la terra en dos; 1,6 vol dir que una hectàrea compartida fa el treball de 1,6 separades. El modelatge de Dupraz i col·legues va predir 1,35 a 1,73 per al blat i el solar al sud de França (Dupraz et al., 2011).

L’ombra canvia el microclima. Sota els panells, el sòl es manté més fresc a la primavera i l’estiu, s’evapora menys aigua, i en períodes càlids i secs el cultiu pot fer-ho millor que en camp obert (Barron-Gafford et al., 2019; Fraunhofer ISE, 2019). Els panells també guanyen: l’aire humit sobre les plantes les manté lleugerament més fredes que els panells sobre el terra nu.

L’electricitat per hectàrea disminueix. Les files han d’estar espaciades per a la llum i les màquines, de manera que hi caben menys panells. A Heggelbach la capacitat instal·lada per hectàrea era aproximadament un 25% inferior a una granja solar convencional, però els panells de dues cares alts del terra van capturar llum reflectida addicional, de manera que l’electricitat per hectàrea va ser el 83% d’una granja normal.

Els límits

Teòric. La llum del sol es comparteix: per cada kilowatt-hora de llum que reben els panells, el cultiu no en rep. L’agrovoltaica només pot superar l’ús separat de la terra quan el cultiu no estava utilitzant tota la llum que va rebre (o va ser danyat per ella). A alta densitat de panells ambdues collites es redueixen: una granja solar normal cobreix molt més del terra que qualsevol cultiu pot tolerar.

Pràctic.

• Elecció de cultiu. Els sistemes aèris en un any alemany normal costaven el blat, les patates i el porro entre el 18% i el 19% del seu rendiment. Això només és acceptable si els ingressos de l’electricitat ho compensen i la collita es manté per sobre del que els agricultors consideren comercialitzable (al voltant del 80%).
• Costos estructurals. Els marcs alts que abasten una collidora necessiten més acer i fonaments més profunds: Fraunhofer estima 372 € per kWp per al muntatge de sistemes aèris contra 76 € per als solars muntats a terra (Fraunhofer ISE, 2024).
• Llum i pluja desiguals. Les línies d’ ombra i de goteig es mouen al llarg del dia, per tant els cultius creixen de manera desigual, i la pluja cau en línies a les vores dels panells a menys que sigui recollida o escampada.
• Treball agrícola. Els suports es posen en el camí; a Heggelbach les tires al seu voltant van treure el 8% del camp de la producció.
• Regles i terra. En molts països un camp sota panells perd el seu estatus agrícola o els subsidis, llevat que les regles defineixin què compta com a doble ús real, com ho fan l’estàndard alemany DIN SPEC 91434 i les licitacions dedicades a l’agrovoltaica de França (Fraunhofer ISE, 2024).

Projectes reals, mesurats

Projecte	Què és	El que es va mesurar o informar	Font
Heggelbach, Alemanya (des de 2016)	194 kWp de panells a dos costats sobre suports de 5 m en més d’un terç d’hectara; files separades per 9,5 m; blat, patates, celeriac, herba de trèvol	2017: trèvol -5,3%, altres cultius -18 a -19%; eficiència d’ús de la terra 160%. 2018 (calent, sec): celeriac +12%, patates +11%, blat +3%, trèvol −8%; eficiència d’ús de la terra 186%. llum sobre el cultiu un 30% més baix. electricitat 1.266 kWh per kW en el primer any i 1.285 kWh per kW en 2018 (249.857 kWh), contra una mitjana alemanya d’uns 950	Fraunhofer ISE, 2017; 2019
Biosfera 2, lloc de proves, Arizona, Estats Units	Cultius vegetals cultivats sota panells en un clima sec, comparat amb parcel· les obertes i una matriu solar normal	L’ ombra redueix l’ estrès de sequera de les plantes i augmenta la producció d’ aliments per a alguns cultius; els panells sobre les plantes es refreden més que sobre el terra nu	Barron-Gafford et al., 2019
Gelsdorf, Alemanya (2021)	258 kWp de panells semitransparents sobre un pomader orgànic, en comparació amb xarxes de calamarsa i cobertes de plàstic	Investigació sobre la llum, protecció de cultius i acceptació pública (resultats en curs)	Fraunhofer ISE, 2024
Vora del desert de Gobi, Xina	700 MWp sobre plantacions de baies, també pensat per alentir la desertització	Capacitat informada; no s’ han publicat dades de cultiu independents	Fraunhofer ISE, 2024
Japó, “compartir energia solar”	Més de 3.000 petits sistemes des del 2013 subvencionats	Nombre de sistemes informats	Fraunhofer ISE, 2024

Destaquen dues lliçons. Primer, el mateix sistema va donar un resultat del 160% en un any i del 186% l’any següent, perquè el temps canviava el que significava l’ombra per als cultius: l’agrovoltaica s’ha de jutjar durant moltes estacions. En segon lloc, els sistemes més grans del món publiquen menys dades de cultius. L’evidència més forta encara prové d’un grapat de llocs de recerca.

Solar translúcid: compartint la llum per color

Els panells ordinaris comparteixen la llum per espai: una franja del camp està a l’ombra, la següent és al sol. Una nova família de panells intenta dividir-lo per color en el seu lloc. Les plantes creixen en llum visible, des del violeta a 400 nanòmetres fins al vermell profund a 700, la banda que els científics anomenen radiació fotosintèticament activa. La llum vermella impulsa la fotosíntesi de manera més eficient per a cada partícula de llum, però també s’utilitzen la llum blava i verda (McCree, 1971). Només el 43% de l’energia en la llum solar a terra cau en aquesta banda; al voltant del 5% és ultraviolada i el 52% és infraroja, que els cultius no poden utilitzar per créixer (la nostra integració de la Espectre de referència ASTM G173). Un panell que prengués només l’ultraviolat i l’infraroig deixaria, en principi, el cultiu gairebé tota la llum que pot utilitzar.

S’estan provant cinc enfocaments, en diferents etapes:

• Panells semitransparents amb cel· les espaciades (comercials). Les cel· les de silici ordinàries es col· loquen sobre vidre per tal que la llum caigui a través dels forats; el pomader de Gelsdorf de la taula superior els utilitza. El comerç és simple: l’electricitat cau en el mateix pas que l’àrea que queda sense cèl·lules (Traverse et al., 2017). En una comparació de quatre tipus d’hivernacles comercials a Europa, la llum interior durant un any va caure en mitjana un 0,8% per cada 1% addicional del sostre cobert amb panells, i un disseny nord-sud i un patró de tauler d’escacs van estendre la llum més uniformement (Ajuntament de Barcelona, 2018.).
• Panells luminescents de colors (petites instal· lacions comercials). Un colorant en el vidre absorbeix part de la llum blava i verda i la guia a tires de cèl· lules de silici; la resta passa, cosa que dóna al vidre el seu resplendor magenta. En proves de la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, amb un productor comercial, els tomàquets sota aquests panells van mostrar poc canvi en el nombre i pes dels seus fruits i van utilitzar una mica menys d’aigua (Loik et al., 2017). El fabricant, Soliculture, diu que va introduir el primer concentrador solar luminescent comercial el 2012 i ha instal·lat els seus panells en hivernacles als Estats Units i Canadà (Soliculture).
• Cèl· lules solars orgàniques semi- transparents (laboratori i pilot). Les pel· lícules fines basades en carboni poden ser sintonitzades per absorbir principalment la llum vermella profunda i l’ infraroig proper. Els investigadors de la Universitat Estatal de Carolina del Nord van cultivar enciam de fulla vermella sota filtres fets de tres materials cel·lulars orgànics diferents i no van trobar cap diferència significativa en el pes fresc o la clorofil·la (Ravishankar et al., 2021). Their energy model found that greenhouses roofed with such cells could make more energy in a year than they use in warm and moderate climates of the United States (Ravishankar et al., 2020). En el laboratori, una cèl·lula orgànica semitransparent ha aconseguit una eficiència del 8,8% mentre deixa passar el 41% de la llum visible (Bates et al., 2023). Quant de temps duren les cèl·lules orgàniques a l’aire lliure encara és la gran qüestió oberta (Traverse et al., 2017).
• Panells totalment transparents (laboratori, primers productes de finestra). Aquests absorbeixen només la llum ultraviolada i l’ infraroig proper i semblen gairebé com vidre clar. La primera, el 2011, va convertir l’1,3% de la llum solar en electricitat mentre passava més del 65% de la llum visible (Lunt i Bulović, 2011). Compañies com Ubiquitous Energy ara fan revestiments solars transparents per a finestres. Encara no hem trobat proves de camp publicades sobre els cultius sota ells.
• Películes que canvien la llum i no produeixen electricitat (comercials). Películes de punts quàntics, venudes per a hivernacles per UbiQD, converteixen la llum ultraviolada i blava en vermella. L’enciam vermell romà cultivat sota pel·lícules que emetien a 600 i 660 nanòmetres va guanyar un 13% i un 9% més de massa seca comestible que sota una pel·lícula plana (Parrish et al., 2021). Pertanyen aquí perquè el mateix truc, capturar els colors que un cultiu utilitza menys, és el que fan els panells solars luminescents.

Altres empreses venen vidre per a granges amb les seves pròpies reclamacions. Brite Solar, a Grècia, ofereix panells semitransparents amb un nanocoat que converteix la llum ultraviolada en llum vermella, amb una transparència escollida entre el 30% i el 80% per a cada cultiu (Brite Solar). Insolight a Suïssa ven una cobertura de cultiu que diu que envia aproximadament el 20% de la llum a l’electricitat i es queda el 80% per a les plantes en un viver de plantes d’1,6 hectàrees (Insolight). Aquestes són les xifres de les empreses, no proves independents.

Això és tot. Els panells selectius de color són la idea més elegant en agrovoltaica, i els resultats dels cultius fins ara són encoratjadors: l’enciam i el tomàquet van créixer tan bé sota ells com sense ells, i l’enciam sota una pel·lícula que canvia la llum va créixer millor. El problema és l’electricitat. Un panell que deixa el cultiu la major part de la llum visible ha de viure en ultraviolat i infraroig, i les cèl·lules transparents i orgàniques d’avui converteixen només un poc per cent a menys del 10% de la llum solar en energia, mentre que els panells comercials de silici han pujat des d’un 17% a poc menys del 25% en deu anys (Fraunhofer ISE, Informe de fotovoltaica, 2026). No hem trobat costos publicats independents per a panells d’hivernacle luminescents, orgànics o transparents. Per a un agricultor, la prova és aquella que aquesta pàgina no para de repetir: una temporada de collites pesades i electricitat mesurada sota el nou vidre, al costat d’una casa idèntica sense ell.

Quant costa

Opció	Cost de l’ electricitat	Any i font
Agrovoltaics aeri alts (més de 4 m), Alemanya	0,08 € per kWh de mitjana (8,15 cèntims d’euro), un 50% més que el solar muntat a terra	2024, Guia Fraunhofer ISE
Interspace agrovoltaics, Alemanya	0,06 € per kWh de mitjana (6,03 cèntims d’euro), lleugerament per sobre del solar muntat a terra	2024, mateixa font
Agrovoltaics en general	€0.06 to €0.10 per kWh	2024, mateixa font
Cost addicional instal·lat sobre una granja solar muntada a terra, Estats Units	$0.07 to $0.80 per W (highest for crops under tall structures)	2020, NREL, Horowitz et al.
Solar a escala d’ utilitat, Estats Units	$0.04 to $0.10 per kWh	Juny 2026, Lazard LCOE+ versió 19
Benchmark: solar en un edifici	about $0.19 central	el nostre model de paret de ventiladors
Solars comercials i comunitaris als terrats, Estats Units	$0.09 to $0.20 per kWh	Juny 2026, Lazard

El que diu la taula: Contra el punt de referència del lloc, l’agrovoltaica és electricitat barata; contra una granja solar normal, és més cara. El seu cas no és el kilowatt-hora més barat sinó el kilowatt-hora que no costa una collita. Fraunhofer observa que una granja que utilitza la seva pròpia energia, en lloc de comprar electricitat a 14 a 16 cèntims d’euro per kWh, estalvia entre 7 i 9 cèntims d’euro per cada kWh que genera.

On pot guanyar, i on no pot

Pot guanyar:

• Regions calentes, seques i assolellades, on l’ombra i la baixa evaporació ajuden els cultius i redueixen l’irrigació.
• Fruites, baies, vinyes i verdures que ja necessiten xarxes de calamarsa, cobertes contra la pluja o teixits d’ombra: els panells substitueixen un cost que el granger paga de totes maneres.
• Conreus i pastures tolerants a l’ombra com ara herba de trèvol, enciam, espinacs i moltes herbes.
• Llocs on les terres agrícoles estan protegides i no es permetria una granja solar normal, o on les comunitats s’oposen a perdre camps.
• Granges que utilitzen la seva pròpia energia per a bombes d’irrigació, magatzems frigorífics, munyir, assecar o maquinària elèctrica.

No pot guanyar:

• Només amb l’electricitat més barata. Una granja solar normal en terra que ningú vol cultivar sempre serà més barata.
• Amb cultius afamats de sol en climes frescos i ennuvolats., on cada raig de llum compta per al rendiment.
• On les màquines grans han de treballar lliurement, a no ser que l’estructura sigui alta i ampla, que és exactament el que la fa cara.
• On els subsidis o les regles fan que sigui una granja solar disfressada. Pasturar unes quantes ovelles sota panells densament empaquetats és útil, però no és el guany de compartir la terra del qual tracta aquesta pàgina.

El que és provat, plausible i especulatiu

Provat: que la terra compartida pot arribar a una proporció de terres equivalents molt per sobre d’1 (160% i 186% mesurats a Heggelbach); que l’ombra redueix els rendiments dels cultius amb gana de sol en anys normals en al voltant d’una cinquena part amb una reducció del 30% de la llum; que l’ombra ajuda alguns cultius en condicions càlides i seques; que les estructures altes augmenten el cost de l’electricitat.

Plausible: que l’agrovoltaica millora la resiliència dels cultius a la calor i la sequera a mesura que el clima s’escalfa (amb el suport de proves i modelització, com ara el blat de moro simulat amb aigua de pluja al nord d’Itàlia que va produir més i més constantment sota panells (Amaducci et al., 2018)); que els panells poden substituir les xarxes de calamarsa i les cobertes de plàstic en el cultiu de fruites; que només Alemanya té espai per a uns 1.700 GW d’agrovoltaica en cultius adequats (Fraunhofer ISE, 2024).

Especulatiu: Les estimacions globals són grans, com ara “menys de l’1% de les terres cultivables podrien compensar la demanda d’energia mundial” (Adeh et al., 2019), que ignoren l’emmagatzematge, les xarxes i els cultius; efectes a llarg termini sobre el sòl i l’economia de la granja durant 25 a 30 anys; com responen els cultius sota geometries de panells molt diferents que no s’han provat en camp.

Preguntes obertes de recerca

• Quins cultius, en quins climes, mantenen almenys el 80% del seu rendiment sota un 20 a 40% d’ombra, durant deu estacions, no una o dues?
• Poden els panells de seguiment que es giren per deixar passar la llum en les etapes crítiques del cultiu superar els panells fixos prou com per justificar el seu cost?
• Com s’hauria de recollir i difondre l’aigua de pluja dels panells per tal que ajudi en lloc d’erosionar?
• Quant costen realment les estructures altes per mantenir-se durant més de 30 anys en granges actives, i com afecten l’assegurança i la maquinària?
• Com es comptabilitzen les regles de la agricultura “real” sota panells sense convidar a granges solars disfressades?
• Qui és el propietari del valor: l’agricultor, el terratinent o el promotor energètic?

El que necessitaria un prototip de treball

Per a una nova idea agrovoltaica (una nova estructura, una nova estratègia de seguiment, un nou sistema de cultiu), un model de treball significa un cultiu real i panells reals, mesurats contra una parcel·la de referència sense panells, durant almenys una temporada completa.

Fase	Treball	El que prova	Cost aproximat	Hora
0. Design study	Simulació de llum i ombra durant l’any, model de cultiu per al cultiu seleccionat, estructura i estimació del cost	El disseny manté prou llum per a la retallada en paper	$10k to $30k	2 a 3 mesos
1. Prova de traça petita	Uns quants quilowatts de panells sobre una parcel· la replicada amb una parcel· la oberta de referència; sensors de llum (PAR), humitat del sòl, rendiment en collir, electricitat mesurada	Rendiment de cultiu i electricitat mesurats, una primera relació equivalent de terra	$40k to $120k	1 temporada de creixement
2. Prova de camp multi-estació	50 a 200 kW sobre un camp de treball amb un agricultor, dues o més temporades, mostreig dirigit per agrònoms	Variabilitat d’any a any, accés a maquinària, acceptació dels agricultors	$250k to $600k	2 a 3 anys
3. Commercial pilot	Permisos, connexió a la xarxa, certificació estructural, assegurança de cultiu	Un projecte bancable	depèn de la mida	1 a 2 anys

Les fases 0 a 2 van costar aproximadament $300,000 to $750.000, principalment per a l’acer i els anys d’agronomia. Aquests són els nostres estalvis, no cotitzacions.

Qui necessitem

• Agrònom o fisiòleg de cultius per triar cultius, dissenyar parcel·les replicades i mesurar el rendiment i la qualitat.
• Dissenyador de sistemes fotovoltaics familiar amb els sistemes bifacials i de seguiment i modelatge d’ombres.
• Enginyer estructural per a estructures altes i llargues sota càrregues de vent i neu.
• Soci de granger amb un camp, maquinària i paciència per a una prova de molts anys.
• Hidrologia per a la distribució de pluja, humitat del sòl i estalvi d’irrigació.
• Economista agrícola i advocada d’ús de la terra per provar el cas de negoci i les regles.

Tens una idea millor?

Potser tens una estructura més barata, un sistema de cultiu que estima l’ombra, o una manera més intel·ligent de moure els panells durant el dia. Alguns membres de la Fundació Local Solar System poden tenir contactes que podrien escoltar un pitch per a una idea d’energia forta. Per ser llançada, una idea necessita un model de treball, real que realment produeixi energia, mesurada en un instrument, no reclamada. Les idees en paper també són benvingudes: si la física i els números són sòlids, les podem publicar aquí al lloc web. Recaptar capital sense un model de treball és molt difícil, i no podem prometre finançament, rendibilitat o introduccions.

Per a l’agrovoltaica, la mesura més barata que compta com un model de treball és una temporada de creixement d’una petita parcel·la sota panells al costat d’una parcel·la oberta idèntica, amb sensors de llum, la collita pesada i l’electricitat mesurada. Això dóna una primera taxa equivalent de terra mesurada. Envieu-la a través del formulari de contribució, i veure com es compara amb altres idees en el radar d’idees. Enfocaments germans: el solar flotant utilitza superfícies d’aigua en lloc de camps, i els sostres fotovoltaics tèrmics fan que els terrats facin dues feines.

Fonts

1. «Fraunhofer ISE (2017)» (en anglès). Recol·lectar el sol per obtenir energia i produir: l’agrofotovoltaica augmenta l’eficiència de l’ús del sòl en més d’un 60%. Comunicat de premsa, Heggelbach primer any resultats.
2. «Franhofer ISE (2019)» (en anglès). Agrofotovoltaics: alt rendiment de collita en el calent estiu del 2018. Comunicat de premsa.
3. A. M. de la Torre, et al. (2024). «Agrivoltaics: opportunities for agriculture and the energy transition» (en anglès). A guideline for Germany](https://www.ise.fraunhofer.de/content/dam/ise/en/documents/publications/studies/APV-Guideline.pdf), 3rd edition. «Fraunhofer ISE» (en anglès).
4. A., E., M., S. i J. (2019). Agrophotovoltaic systems: applications, challenges, and opportunities (en anglès). Una revisió. Agronomy for Sustainable Development 39, 35.
5. Duprat, C., Marrou, H., Talbot, G. i col·l. (2011). Combining solar photovoltaic panels and food crops for optimizing land use: towards new agrovoltaic schemes (en anglès). Renewable Energy 36(10), 2725-2732..
6. Barron-Gafford, G.A., Pavao-Zuckerman, M.A., Minor, R.L. et al. (en anglès). (2019). L’agrovoltaica proporciona beneficis mutus a través del nexe aliment-energia-aigua en terres seques. Nature Sustainability 2, 848-855..
7. Amaducci, S., Yin, X. i Colauzzi, M. (2018). Sistema agrovoltaic per optimitzar l’ús de la terra per a la producció d’energia elèctrica. Applied Energy 220, 545-561.
8. Adeh, E.H., Good, S.P., Calaf, M. i Higgins, C.W. (2019). El potencial d’energia solar fotovoltaica és més gran sobre les terres de conreu. Scientific Reports 9, 11442.
9. Horowitz, K., Ramasamy, V., Macknick, J. i Margolis, R. (2020). Costos de capital per a instal·lacions fotovoltaiques de doble ús: 2020 punt de referència per a sistemes fotovoltaics muntats al terra amb vegetació, pasturatge i cultius favorables als pol·linitzadors. NREL/TP-6A20-77811.
10. Lazard (juny de 2026). Cost d’energia nivellat+, versió 19: utilitat solar $40 to $98 per MWh; comunitat i C&I solar $88 to $197 per MWh.
11. McCree, K.J. (1971). L’espectre d’acció, absorpció i rendiment quàntic de la fotosíntesi en plantes de cultiu. Agricultural Meteorology 9, 191-216..
12. ASTM G173-03 reference air mass 1.5 spectra, via the National Laboratory of the Rockies (formerly NREL). Les parts d’energia per banda són la nostra integració de l’espectre global inclinat.
13. Traverse, C.J., Pandey, R., Barr, M.C. i Lunt, R.R. (2017). Emergencia de fotovoltaics altamente transparents per a aplicacions distribuïdes. Nature Energy 2, 849-860..
14. Cossu, M., Cossu, A., Deligios, P.A. i col·legues. (2018). Assessorament i comparació de la distribució de radiació solar dins dels principals tipus d’hivernacles fotovoltaics comercials a Europa. Renovable and Sustainable Energy Reviews 94, 822-834. (anglès).
15. Loik, M.E., Carter, S.A., Alers, G. et al. (en anglès). (2017). Sistema solar fotovoltaic: alimentant hivernacles per al creixement de plantes en el nexe aliment-energia-aigua. Earth’s Future 5, 1044-1053..
16. Ravishankar, E., Charles, M., Xiong, Y. i col·legues. (2021). Equilibrar la producció de cultius i la collita d’energia en hivernacles orgànics alimentats per energia solar. Cell Reports Physical Science 2, 100381. (anglès).
17. Ravishankar, E., Booth, R.E., Saravitz, C. i col·legues. (2020). Aconseguir hivernacles nets d’energia zero mitjançant la integració de cèl·lules solars orgàniques semitransparents. Joule 4, 490- 506.
18. Bates, M., Malhado, C., Yang, C., Herrera, C.K. i Lunt, R.R. (2023). Alta eficiència fotovoltaica transparent i semitransparent basada en un depòsit capa per capa. Solar RRL 7, 2200962.
19. Lunt, R.R. i Bulović, V. (2011). Transparents, cel·les solars fotovoltaiques orgàniques d’infraroig proper per a finestres i aplicacions de recollida d’energia. Applied Physics Letters 98, 113305.
20. Parrish, C.H., Hebert, D., Jackson, A. i col·legues. (2021). Optimitzar la qualitat espectral amb punts quàntics per millorar el rendiment de les collites en ambients controlats. Comunicacions Biology 4, 124..
21. Fraunhofer ISE (2026). Photovoltaics Report, versió del 14 de juliol de 2026.
22. Informació de la companyia (les pròpies declaracions de les empreses, no enquestes independents): Soliculture; Ubiquitous Energy; UbiQD, UbiGro; Brite Solar; Insolight.
23. Local Solar System Foundation (2020, model actualitzat 2026). The Fan Wall: model obert, punt de referència solar del terrat.